Coordinadora d'Entitats Balearistes
No és només altre weblog de WordPress.com

jul
22

(…) Avui se dona un procés de substitució des menorquí, amb ses seves expressions i modismes propis, per un català standard. En certa manera, hi ha un procés homogeneïtzador de sa llegua catalana que està laminant es dialectes o llengües i, en es nostro cas, es menorquí. En aquest procés hi estan influint de forma molt important sa televisió i, especialment, s’educació (…)”.

Antoni Camps Casasnovas (Ciutadella de Menorca 1970). Periodista i Llicenciat en Ciències Econòmiques i Empresarials.

(…) Si desitxes per a Menorca una ecucació (…) a sa qual no desapareguin ses característiques pròpies des Menorquí… Vota Ciutadans de Menorca”

Tim Quevedo, Ciutadans de Menorca – Partit de sa Ciutadanía (Mahó). Aspirant a Senador per s’illa de Menorca.

ALGUNS JA HO VAREN EXIGIR FA DÈCADES:

 I PREST HO ACONSEGIREM

 

Som Menorquins, no catalans!!!!

Ets administradors d’aquesta pàgina donam gràcies a tots aquells menorquins, balears i demés espanyols que comentau en defensa de sa nostra llengu ES MENORQUÍ. Es jovent Menorquí uneix sa seua veu per dir que NO mus sentim catalans i que NO xerram català, per molt que es catalanistes (sector educació,etc) vos esforçeu, noltros tenim prou raons i prou seny com per sebre veure d’avont som i que xerram.

 

Una petita mostra d’aquest Grup de Facebook que compta amb més de 3.000 amics:

 

“A petició d’en Luis Gomez, m’identific com a segon administrador d’aquet grupo. Es meu nom es Juan Domingo Pons Torres i ESTIC ORGULLÓS DE SER MENORQUÍ / BALEAR I DEFENSAR SA MEUA LLENGU ES MENORQUÍ!!!”

17-7-10

“Per s’administrador i per es de ciutadella: He sentit que ahir a nes pla va haver havaneres catalanes i coses d’aquestes… tenim que avitar açò, mus estan menjant des de dins!”, 18-7-10“Com ja esteim acostumats a rebre tot tipu d’insults per part d’es “cults” o açò es pensen ells, vamos, es catalanistes de sempre, ets antimenorquins, es qui no tenen honra de tenir es llinatge que tenen, sí, aquesta vegada n’Ignasi Cardona Camps ha demostrat en part es seu aborriment i sa seua ignorància cap a sa seua …”,

17-7-10

“Es una puta vergonya aso ja mus diran fachas i nazis a noltrus cuant ells son ets intolerants amb cualsevol persona k no vagi com un brut i pregoni es catalanisme i s independencia, definitivament no els a puc traga si volen se tan catalans i na ab sa puta moda de xusma akesta perke no es mes k xusma i bruticia ke sen vagin en es pirineus a acampa i fe concerts de merda i almenus ke no s amaguin darrera s Acampallengua ke donin sa cara i posin ACAMPA-RADICALS-D`ESQUERRA” (Victor S. Moll)

Amics menorquins, heu de sebre que a Mallorca aquest radicalisme catalanista és encara pitjor. Ja he vist com se potència es folklore català a sa nostra illa germana, peró mirau lo que s’atreveixen a fer amb motiu des día “nacional” de Mallorca:

 

Es Responsables tenen Nom i Llinatges. Són culpables de “Lesa Pàtria”

A més, sapigueu que no estàm tots sols:

Som Regne de Valéncia i no país valencià

Els valencians (Castelló, Valéncia i Alacant) no volem que en la TV autonòmica catalana se mos denomine com “País Valencià”. Rebugem esta denominació no oficial, antiestatutària i antihistòrica, que és el singular dels seus imaginaris “Països catalans”. Els de les Illes Balears també vos podeu unir a la causa.

Antipancatalanistes del Regne de Aragó, Regne de Mallorques, Regne de València

 

 

Perquè estem farts de esta lacra social, volem ser Aragonesos, Balears i Valencians. No Volem que mos imposen la seua llengua.  Fora “Pancatalanistes” de les Nostres Terres!

 

 

mai
29

Resposta de sa CEB a un Català que mos acusa des greu atreviment de defensar-mos
“Teniu Poca Feina”

-Aquesta és sa reproducció des missatge d’un català (signa talment, “Un Català”), rebuda el 27 de Maig, en relació a s’atac des de Barcelona per part de dos elements socialment mediàtics a on s’acusa al poble Balear de ser una repuganant i delirant colónia de Catalunya-

“Teniu poca feina, es veu. Si heu de rebatre una per una qualsevol gilipollada que digui algú de Catalunya sobre les Balears i n’heu de dir una “iniciativa cultural”, passi. Però dir que es un “atac desesperat de Barcelona”, ah amigo, per aquí alguns ja no hi passem. Que us penseu que tothom pensa així, per aquí? Si un senyor escriptor amb Blog (que dificil, tenir blog!) diu tot això, au, tots els catalans som racistes, i au, tots som imperialistes, i venga! de fills de puta en amunt. Que bonic. El que haurieu de fer és apendre a ignorar les gilipollades que diu la gent… lo de les colonies, mira, es veu de tan lluny que es una idea patètitca, que, ja no dic una pagina web, es que no se com s’hi pot gastar ningú 5 minuts de saliva. Francament, mai havia llegit declaracions d’aquestes fins que no he trobat la vostra web, així que, amics, l’unica cosa que aconseguiu així és publicitar coses que son “frikis marginals”. Sort teniu que les vostres sortides de to desperten reaccions que al seu torn us publiciten a vosaltres, que tampoc us feu tant enfora de ser frikis marginals, per ser sincers i sense anim d’ofendre.
I com a resposta a “ser catalanofobic es racisme”, per l’eduardo darder, dir-li que no pot ser mai racisme ja que els catalans no som una raça (i qui digui que ho pensa, menteix o es imbecil), pero ser catalanofobic, balearofobic, espanyolofobic, o qualsevol cosa així, mai, mai és una actitud positiva. I es clar que no sou catalans, però tampoc té cap lògica que estigueu en aquest plan defensiu, total per cuatre cabrons que diuen imbecilitats. I negar que compartim arrels culturals, està molt i molt en la linea dels blaveros valencians. Tot un exemple de saviesa i brillantor intelectual. Allà vosaltres, cadascú pot triar la seva manera de posar-se en ridícul”. “Catala” – 27 maig 2010 at 11:15
Nota: Aquest comentari no ha estat modificat en cap sentit. Ni s’han baratat es barbarismes que conté, ni ses errades ortogràfiques, d’accentuació, sa cita de noms sense maiúscules, etc. Afegir que sa resposta de sa CEB ha estat redactada ara mateix a modo d’esborrany, sense corrector ni cap tipo consulta, i que està pendent de revisió (és a dir, també pot contenir cualque errada en sa forma).

SA CEB RESPÓN

Sr, Sra o Sta “A.A.”, català o catalana: Sa CEB respecta ses seves raons. Mai practicam sa cemsura i per lo tant qualsevol desinformat o desinformada pot dir la seva.
Vosté comença afirmant que tenim poca feina. Aixó és molt presumir. Aquí picam pedra sense rebre ses millonaries subvencions que reb s’OCB, virtual subsidiaria de sa Generalitat Catalana. Es més, mai hem rebut cap tipo d’ajuda. Ells se poden permetre continuar desnaturalitzant sa cultura balear amb una excelent paga, una dedicació completa i unes instalacions magnífiques. Noltros, ni sa centena d’entitats i personalitats a ses quals aquest portal dona promoció, mos podem permetre aixó. I efetivament, “rebatre gilipollades”, com diu vosté, és qüestió que du no poca feina, sino que és una de ses finalitats de sa CEB. Com que a vosté no li agrada “rebatre gilipollades”, no l’hem convidat a que s’integri a sa CEB. Li demanariem que, des d’aquí, no atacàs a tercers, com fà amb es valencians. Noltros no estam d’acord amb tot es colectiu que vosté denomina “blavero”, peró hi ha entidats valencianistes que si mos mereixen tots es respetes. Com que no se poden defensar a aquesta pàgina, millor no parlar des nostros germans i no establir comparacions poc afortunades.
Tal vegada aquest puesto Web estiga un poc deixat de sa mà dets administradors, ja que no consentim insults ni llenguatge groller, i és vera que aquí ha hagut opinadors que han incorregut en aquest llenguatge. Fa temps que s’els hauria d’haver cridat s’atenció i no dubti que se així se ferà. Des mateix modo, no li podem consentir a vosté que mitjançant sutiletzes molt poc sutils, pes sol fet de denunciar un fet des qual diu vosté que ningú hauría de gastar “5 minuts de saliva” (no ho hem fet: aquí s’escriu, no se xerra), gasti vosté aproximadament 5 minuts des seu valuós temps parlant de lo que diu que no s’ha de parlar, i aprofitant per acusar de ridiculs frikis marginals carents de saviesa o brillantor cultural a aquells que mos posam “en plan defensiu”.
Només mos faltava aquesta: que des de Catalunya mos satinitzin per “posar-mos en pla defensiu”, que se mos intenti negar es dret a sa legítima defènsa devant ets inasumibles atacs d’una persona que no és un qualsevol: un periodista de l’Avui, escriptor i professor d’història (al nostro parer no se tracta d’un atac anecdótic, sinó més be simtomàtic -simtomàtic de s’actitut d’una minoria si vol vosté, de “quatre cabrons que diven imbecibilitats” -paraules textuals seves, tot i que mos pensam que són molt més de quatre-).
Ha demostrat vosté, i queda palés, que no ha entés res. Per primera no mos tracti d’ “amigos” perqué no hem estat presentats i sa seva actitut, tant en sa lletra com en sa tonada, no reflexa precisament una disposició massa amistosa. Per segona confón i capgira es termes d’una manera inadmisible: Aquí mai s’han negat lligams culturals amb Catalunya ni mos consideram de cap manera anticatalans. No mos confonga amb ets esperpèntics “acadèmichs baléàs”, que figuren entre es nostros “coordinats” amb s’adverténcia de que sa CEB no lis dona suport. Si un día ataquen sa nostra dignidat des de Madrid, sens dubta ho denunciarém, peró no direm que Madrid ha declarat sa guerra a n’es multimilenari poble Balear -citarem sa font concreta, com ha estat es cas d’aquest article que tant li preocupa-.
ÉS PER AIXÓ QUE SA SEVA REINTERPRETACIÓ DES TÍTOL DE S’ARTICLE, DESPRÉS DES PRIMER PUNT I SEGUIT, CONVIDA A PENSAR QUE TOT LO QUE ESCRIU DESPRÉS NO MEREIX CAP CRÉDIT: AQUÍ SE EXPOSA UN EXEMPLE, BEN DOCUMENTAT -AMB RETALLS DE PREMSA- D’UN ATAC “DES DE BARCELONA”, PERÓ NO “DE BARCELONA”. Sa seva confusió (volem pensar que deguda a una lectura superficial) condú a una diferéncia molt més enllà que un matiç: du implícita una diferéncia absolutament essencial. Vosté mos atribueix una inasumible generalització que en seu dia vàren tenir molta cura en no incorrer. S’atac (personal per part des professor Vila, i institucional per part des Vicepresident de sa Generalitat, Sr Carod Rovira) prové de Barcelona, és a dir, “des de” Barcelona: molts de noltros tenim grans amics a Barcelona i mai gossariem generalitzar. Efectivament, com diu vosté, a sa Ciutat Comtal hi ha al manco quatre imbécils -també diu “cabrons”, paraules seves- (és vosté molt generós/osa amb ses estadístiques), peró no tenim cap problema en assumir que a sa nostra Palma n’hi ha inclús més de quatre. Imbécils, cabrons, curts de gambals, pardals assoleiats, venuts, corruptes i inclús savis, peró sa CEB se cuidarà molt de fer un judici de valor esmentant es nom des membres d’aquestes categoríes cognitives i ètiques.
No capgiri, per favor, es sentit de ses nostres paraules. De ses opinions des comentarites, si és que sa seva crítica va dirigida a alguns d’ells i no a sa CEB, no mos podem fer responsables com no mos feim responsables de lo que vosté escrigui.
Amb celeritat s’emetrá un comunicat cridant a l’ordre per evitar qualsevol llenguatge groller, calumniós, o fora de tó, tot i comprendre sa vehemencia, en aquest apartat concret d’un poble que ha estat acusat de patir uns deliris de grandesa repugnants i subsidiari a títol de colonies de Catalunya. Convendrà vosté en que aixó constitueix tota una provocació que genera reaccions més o manco proporcionals.
Pes bé de ses relacions entre dos pobles que haurien de dur-se millor, li pregam que, a part de sa seva iniciativa per demanar-mos que no mos posem a sa defensiva, li agrairiem que escrigués també a Enric Vila, al Vicepresident Carod i a tant d’altres per demanar-lis que deixin de posar-se tant a l’ofensiva.
Gracies per opinar. Assenyada o no, tota crítica i participació en aquesta pàgina és ben rebuda i tenida en compta. “Malgrat tot”, sa seva misiva conté elements que evaluam com a positius: mos ha fet veure que es comentaris d’alguns opinadors o visitants no s’ajusten a n’es termes d’educació que exigeix sa CEB, mos ha trasmet sa seva opinió de que lo que alguns diven des de Barcelona de que sa nostra Pàtria és sa Catalunya Colonial representa una barbaritat que no se sosté, i també, es reconeixement de que des de Catalunya se diven pardalades (segons vosté “gilipollades” i “frikismes marginals”, “imbecilitats”).
Sia benvingut a sa CEB i animi’s a seguir participant. Nigú està exclós de dir la seva.
Comité de sa CEB

A continuació reproduím un parell de comentaris de s’article de referència, comentaris que incorreixen en una mala pràxis des llenguatge que no voldriem que se tornàs a repetir. A partir d’ara, ses sortides de tó tendràn un avís per part de sa CEB:
Dins es 38 comentaris fins el día d’avui, hi ha una sèrie d’opinions ben argumentades a ses quals se fà referència amb expressions mallorquines i balears (també han escrit des de Menorca) que no consideram ofensives, perqué dins es contexte de sa semiótica de sa nostra llengo, tot i tenir un caire negatiu, poden retxar lo inapropiat, peró no les consideràm faltes (sobretot quan se parla d’un personatge que acusa a n’es poble balear de colons catalans amb uns repugnants deliris de grandesa): En/Na LLULL CAIMARI, el 23-11-2009 se va dirigir a s’individu en qúestió amb s’expresió: “POI ENTRAT EN COSTURA” (se recomena a n’es lectors catalans que per una bona comprensió des termes, consultin diccionaris i gramàtiques de “ses illes”, incloguent es Diccionari Alcover, que aporta gran informació). En JERONI, el mateix dia, se va dirigir a s’individu en qúestió amb s’expresió: “PARDAL ASSOLEÏAT” (sa sinonimia i derivats de sa paraula “pardal” constitueix paradigmàtic exemple de sa riquesa léxica des Balear. Massa complicat com per explicar-ho aquí. Només dir que cap de ses acepcions de “pardal” s’ajusta a s’equivalent català, i afegir, com anècdota, que entre altres coses, “pardal” designa a n’es membre sexual masculí, i també a un “curt de gambals”). ANTONI, el 24-11-2009 se va dirigir a s’individu en qúestió amb s’expresió: “AQUEST PÀJARO” (ell mateix entrecomilla es barbarisme “pàjaro”, que no consideram ofensiu). Na MARÍA, el 20-02-2010 se va dirigir a s’individu en qúestió amb s’expresió: “CAP DE FAVA” (anécdota pes lectors catalans: “Fava” designa també es membre sexual masculí). En JUANJO, el 22-02-2010, escriguent en castellà, se va dirigir a s’individu en qúestió amb s’expresió: “CATALUFO”. En PEP FERRER, el 23-02-2010 empra també s’expresió “CAP DE FAVA”. EN PEDRO (a Mallorca, existeix certa tradició de cualque nom comú que en teoría hauría d’esser mallorquinitzat, seguesca sa forma castellana. Així, mos trobam que sol ser més comu “Pedro” que “Pere” o “Carlos” que “Carles”, “Duardo” que “Eduard”, etc). Ni hi ha massa més exemples), el 28-03-2010, se va dirigir a s’individu en qüestió amb s’expresió: “POCAVERGONYA”. N’EDUARDO LLOPIS, el 6-04-2010 li diu “FILL DE LA GRAN CATALUNYA”. En JOAN A SEQUES, el 17-04-2010 li diu “COLLÓ SENSE ANSES”, tot i que demana perdó pes seu tó vehement. En JORDI, el 19-04-2010 li diu “FILL DE SA SEVA MARE”. Na CATI TARONGÍ, el 4-05-2010 li diu “INDOCUMENTAT FANÀTIC”. Finalment, un tal JOAN LLOFRIU, el 25-05-2010 li diu “CATALUFO POLAC”.
Pensam que aquests calificatius anteriors poden ser disculpables en es contexte de sa crítica cap a qui califica a tot es fills des poble Balear com “Delirants i Repugnants Colons Catalans” (tot i que sa CEB s’estima no emetre judicis de valor cap a una persona -si cap es seus arguments o injuries-). Ara, hem d’advertir que entre ses 38 intervencions hi ha un parell d’expressions que Sa CEB no aprova perqué responen a una causalitat evidentment injuriosa i de mal gust: El 13-03-2010, un tal “MN” (Suposàm que vol dir Mossèn -no mos inclinàm a pensar de que se tracti de sa Barcelonesa MªAnatonia MuNar) qualifica a s’individu en qüestió com “FILL DE PUTA”. El 30-03-2010, un tal PEP per sa seva part, li dedica es fei apelatiu de “MALPARIT”. N’ANNA (suposam que des de Menorca, ja que a Mallorca tocaria ser o Aina), el 9-04-2001 li diu “NAZI ENGREÏT”. Un tal PERE, el 7-04-2010 li diu “SUBNORMAL”. Suposam que es mateix PERE és qui el 9-04-2010 li diu “SOBÈRBI FIL DE PUTA”. Aquesta expressió (“FILL DE PUTA”) la torna a repetir un tal XIM el 17-04-2010. Demanàm mesura en ses opinions i respecte cap a tota persona.

Amén

Gen
19

Sa C.E.B., Democràtica, Constitucionalista, Nostrada i Protectora de ses nostres parles Balears (a partir de s’Il·lustració i sa No-Violència, saluda a tothom i espera que participeu en aquesta pàgina cultural.

Donam es nostro permís perqué se reproduescan tots es nostros comentaris, sempre que se mencioni quí és s’autor. Pasam olimpicament de sa protecció de s’ SGAE. No sabem qui és s’autor d’algunes fotos internàutiques que no especifiquen tal autoria, peró que per llei, són ben reproduibles.

https://saceb.wordpress.com/2010/01/15/presentacio-hola-mon/

 

 

Gen
15

HOLA AMICS. AQUESTA ÉS SA NOSTRA CARTA DE PRESENTACIÓ:

SA “COORDINADORA D’ENTIDATS BALEARISTES” NO TE CAP CAIRE POLÍTIC NI UN, I TAMPOC ÉS UNA ASSOCIACIÓ REGISTRADA (UNA WEB “COORDINADORA NO HO REQUEREIX), SI BE ÉS “SUBSIDIARIA” D’UNA SOCIETAT ACADÈMICA AMB ES SEU PROTOCOLARI CIF I AMB TOTES SES BENDICIONS. ÉS, PER DIR-HO DE QUALQUE MANERA, SA SECCIÓ DE RELACIONS SOCIALS.

SA MISSIÓ DE SA CEB ÉS LA D’OFERIR INFORMACIÓ, ORGANTIZAR CONCENTRACIONS CÍVIQUES EN NOM DE SA DIGNIFICACIÓ DE SA PERSONALITAT BALEAR I AMB TOTS ES RESPECTES AMB SA CONSTITUCIÓ, I SOBRETOT, DENUNCIAR TOT LO QUE VAJA CONTRA ES PATRIMONI D’AQUEST POBLE NOSTRO. NOSTRO I NO D’ALTRES:

SA “MOLLOR” O “MENFOSISME” INSTITUCIONAL PER (posam qualque exemple) RESTAURAR MOLINS AUTÈNTICS (Tresor des nostro paisatge i bona font d’energia alternativa), ES PRÀCTIC ABANDONAMENT INSTITUCIONAL A SES AJUDES AN ES NOSTROS PAGESOS (tant àgros com a pequaris), SA DENÚNCIA CONTRA ES CIMENT I ES FORMIGÓ (aquest fenómen consentit sense comptar amb cap “Plà Territorial” raonable va mereixer, per vergonya nostra, un adjectiu mondialment conegut: “Sa Balearització”), SA FERMA PROMOCIÓ DE SA NOSTRA CULTURA (Ball de Bot, Cossieers, Tir amb Fona, qualque subvenció pes Xeremiers, es glossadors, etc etc -Sobretot quan s’unica “Colla de Casteller SI reb ajudes, i des de sa conselleria se promociona es mallorquiníssim ball de la “Sardana”), SA DENÚNCIA, TAMBÉ, D’UN DESBALEARITZADOR BARATAMENT DES NOMS DE CARRERS I TOPÓNIMS (pes qual protocol afí als criteris normalitzadors catalans, “La Mare de Deu de Lluch”, nostra Senyora per excel·lencia, passa a ser “La Madre de Dios de Lucas”, quan sempre haviem pensat que es seu únic fill va esser es que noltros anomenam el ”Bon Jesús”. Molt en podriem parlar i escriure sobre aquesta casta de particulars pero gens anecdòtics succesos. SOBRETOT DE SA SISTEMÀTICA LAMINACIÓ DE SES PARLES PRÓPIES DE BALEARS, NO FENT CUMPLIR, NI TANS SOLS, S’ARTICLE 35 DES NOSTRO ESTATUT.

ES PER AIXÓ QUE SA C.E.B. DEMANA ESSER UNA INSTITUCIÓ QÜALIFICADA COM A D’INTERÉS CULTURAL. HO DEMANAREM AQUÍ, A ON NO SE SÓLEN DIGNAR A DONAR NI UNA POBRE CONSTESTACIÓ, I ANIREM, SI FA FALTA A ESTASBURG. MAI ATURAREM. MAI, I HO ACONSEGUIREM.

PER UNES BALEARS SOSTENIBLES I MILLORS, TANT EN LO CULTURAL, COM A LO PAISATGISTIC I CINEGÈTIC, COM LO QUE FA A LA PAU SOCIAL, SA FEELTAT A SA VERITAT HISTÒRICA, ES RESPECTE A SA SEVA DIGNITAT I, EN DEFINITIVA, AL SENTIR D’UN POBLE QUE SE SENT SOBIRÀ ALHESORES QUE AMENAÇAT.

Antoni Cantarellas.

Delegat organitzatiu i portaveu de sa CEB

(Coordinadora d’Entidats Balaristes)

 

Mossèn Alcover i s'(actual) Estatut:

http://www.sapatriamallorquina.com/archivos/Estuneldetemps.pdf

Lis devem tot, sempre estaràn an es nostros cors

Gen
15

 

Studien zu Sprache, Literatur und Kultur

Resultats del Viatge Cultural 1996

uni-frankfurt.de

 

 Dieser “Reader” besteht aus den Teilnehmerbeiträgen einer Mallorcaexkursion deutschsprachiger Katalanisten; er war ursprünglich als eine “graue”, interne Publikation in photokopierter, Copy-Shop-gebundener Form konzipiert. Nachdem nun bereits die “2. Auflage” vergriffen ist, die Nachfrage aber weiterhin nicht abreißt, habe ich beschlossen, nicht mehr ständig nachkopieren zu lassen und Büchersendungen zu verschicken, sondern stattdessen den gesamten Reader nach HTML zu konvertieren und auf dem Netz zugänglich zu machen. Angesichts der Natur dieser Publikation habe ich auf Feinheiten der Internet-Präsentation verzichtet und biete lediglich den Text und die ursprünglichen Abbildungen. Bei zwei Beiträgen (Radatz und Remberger) gehen dadurch die phonetischen Sonderzeichen verloren, wodurch diese Beiträge nur bedingt lesbar sind.

 

Ich lerne Katalanisch, aber …

Mitteilungen der Deutsch-Katalanischen Gesellschaft 32 (Juli 1996)

  

 

S’estudi dets experts alemanys relvetlen coses molt interessants, sobre tot des des punt de vista lingüístico-filològics:

Carsten Sinner ha investigat, fins a quin punt sa política de nomalització lingüística ja ha aconseguit es seu propòsit de reinstaurar el català continental com a llengo normal a tots ets àmbits lingüístics de la societat mallorquina; peró pensa que es seus resultats són (per es seu coneixement des caràcter balear des recel front es catalanisme), si no alarmants, com a mínim preocupants (preocupants pes catalanistes).

Hans-Ingo Radatz intenta caracteritzar el català de Mallorca fent ressaltar ets aspectes més destacables en què aquesta varietat se diferència més que bastant des català estàndard principatí.

Heike Lehnert presenta el fenomen de s’article «salat» en sa seva dimensió històrica, el situa dins la Romània en general i l’enalteix com a simbol de Balearisme, i no de catalanitat.

Katja Uhlisch s’ha ocupat dets arabismes del balear concentrant-se en aquells que són típicament privatius des ses illes.

Eva Maria Remberger, finalment compara sa llengo mallorquina/Balear amb s’altre gran dialecte illenc (ambdós molt diferenciats des català continental): S”alguerès”.

Etc, Etc…”

Queda diàfanement clar que a s’escrupulós estudi de sa facultat de Filología de Franckfurt, s’en fan ressó de sa dissidència balear contra es “català estàndard”, des de en Mn Alcover, passant p’en Pep Gonella, i arribant a posar s’exemple activista d’en Jaume Martorell, que aleshores (fa 13 anys, era un puntal des balearisme (s’estududi data de 1996, s’època de més menfotisme contra s’Statu Quo Catalanista controlat per S’OCB, i sense que ets filólegs alemanys tenguesin més referéncia de dissidència, que es Centro Cultural Mallorquí, quan avui en día sa CEB compta amb més de seixanta d’entidats), i és de dir que ja per llavonces, ets experts alemanys assimilaven es caràcter catalanofòbic balear amb es fenómen sociolingüístic “blaverista” valencià. Fan resó, com a mostra de dissidència dees català “fabrià-Barceloní”, de sa pàgina des que per aquell llavonces era es meu “renouer”:

 (Aus: “Centro Cultural Mallorqui”: Fuya informativa Nº 139, Juriol 1993)

QUEXA SENSE MOTIU – S’altra diassa n’hi havia un que en es diari se quexava de que li havian dit catalanista, perque escrivia en catalá. Cualsevól manifestació de lo catalá a Balears, com que és una anormalitat, només eu pot espressar un catalanista, que no és només aquell que se manifesta com un partidari de s’integració de Balears a sa curólla «dels pastissos catalans», sino també aquell que contribuex a sa difussió de lo catalá escriguent en catalá, que rotula es seu negoci en catalá (maldement domés siga per beneficiarsé de sa subvenció oficial autonómica), que posa anuncis en catalá (vertaderament n’hi ha molts pocs). O siga, tots aquells que d’una manera o s’altra, propagan sa llengo catalana a Balears son catalanistes. Recordem aquella frase de s’ideal catalanista: «Por la comunidad del idioma se llegará a la futura unidad política». I és que és axí: mos volen dur a escoltar es sermó (mos volen fer catalans) per vía cultural. «Cuantos hablen catalan son catalanes». «Cuando el dominio geográfico de un idioma nacional está netamente delimitado, coincide, en efecto, con el territorio de esta nacionalidad». Heu sentit res: idò vius i ungles. Idò axi, hem d’anar ben alerta a no repetir ni una parauleta ni paraulota catalana. ¿Que en tenim d’iguals?, si, però es bon sentit mos ha de dur a fer triadella i emprar ses nostres espressions”. Jaune Martorell.

(Bliographie zum Malloruinish)

  

 

Jaume Martorell amb sa bandera del Regne de Mallorques davant es Parlament Britànic. S’observació i constatació, per part dets alemanys, de que ni Balears ni València desitjaven es nom de “Català” per definir estatutàriament ses llengues naturals d’ambues comunitats, els va fer cabitlar, i s’estudi científic, no va sortir així com desitjava que sortís pes Consell Insular, per llavonces -i encara ara-, orbitant dins es xantagte polític de ses faccions pancatalanistes com s’OCB i altres.

 

Gen
15

 

ALARMA: ATAC DESESPERAT A SA DIGNITAT BALEAR DE PART DE BARCELONA

  COMUNICACIÓ D’UN TAL ENRIC VILA DINS DE S’APARTAT D’UN COL·LABORAR DE SA Coordinadora d’Entidats Balearistes (CEB), a on se conmemora el 660 Aniversari de s’assassinat de Jaume III i sa pèrdua del Regne Privatiu:

TENIU UNS DELIRIS DE GRANDESA REPUGNANTS. NO SOU MÉS QUE UNA COLÒNIA DE CATALUNYA, Nosaltres us vàrem conquerir, us vàrem repoblar, els noms dels vostres pobles són catalans en la gran majoria, parleu Català igual que nosaltres els Catalans, els vostres cognoms són catalans, etc. De què aneu? Si sou catalans en origen, en cultura i en llengua, què preteneu? Els 3 pobles teniu la mateixa procedència: Catalunya. I RENEGUE D’AQUESTA PROCEDÈNCIA COM SI ELS CATALANS FÓSSIM PESTE.

Vosaltres també sou Catalunya,

NO SÉ PERQUÈ HI ESTEU EN CONTRA”

Enric dijo esto en 20 Noviembre 2009 a 5:12

EnricvilaXXXXXX IP: XXXXXXX 

 I tot apunta a:  

Enric Vila

(Barcelona), autor de:

LLUÍS COMPANYS. LA VERITAT NO NECESSITA MÀRTIRS”

I aixó es lo que posa “L’esfera dels llibres”

http://www.esferallibres.com/autores/autordetalle.html?autorID=65

PERFIL:

Enric Vila (Barcelona, 1972) és llicenciat en Història Contemporània i Doctor en Periodisme. Ha publicat el llibre-entrevista Què pensa Heribert Barrera (2001) i l’assaig Néstor Luján, entre el rostre i la màscara, Premi Idees 2003; també ha prologat alguns llibres, entre els quals, La solució Cambó, de Francesc Pujols, reeditat per L’Esfera dels llibres (2005). Escriu a l’AVUI, Sàpiens i Benzina. De tant en tant dóna classes a la Facultat de Ciències de la Comunicació Blanquerna. Abans de dedicar-se a escriure i a la vida universitària va intentar viure de la música tocant en orquestres. De vegades, no sabria dir quina de les dues opcions és pitjor.

(Aquesta crítica és de sa mateixa Catalunya, “país d’imbècils”, segons ell mateix)

Aquest és es fenómeno

I Aquest és un des dos seus Blogs:

 http://enricvila.wordpress.com/

Vet ací un article seu: “Més món Montilla (un fill de puta sempre es retrata ell mateix)”

 Lo millor és aquest pàrraf que escriu a una espècie de diari personal:

“Mirant els comentaris que he rebut aquests dies al bloc s’entenen moltes coses -la nostra condició de cornuts, per començar. Des de l’any que vaig publicar el llibre del Barrera que no vivia amb tanta consternació el fàstic de pertànyer a un país tan absurd i tan ple d’imbècils. Aquests dies val més no circular per internet”.

A més, com se veu, és un amargat al que no sofreixen ni a sa Imperial Catalunya (segons ell, “pais absurd i ple d’imbècils” -llavonces: ell ja s’ha donat sa contestació des perquè no volem ser des seu “pais”-).

HI HA UNA ALTRE COSA MOLT MÉS ESCANDALOSA. AQUEST PRESUMPTE IMPERIALSTA CATALÀ QUE MOS DIU “COLÒNIES”. DIU, REFERINT-SE A “SA CRUEL ESPANYA” QUE “MENYSPREA” CATALUNYA:

Hi ha un fons sagrat de les paraules que, a diferència d’altres Estats imperialistes, Espanya mai no ha respectat (…)”. 

ANÀLISIS SEMÀNTIC I PSICOPATOLÒGIC DE S’ANTERIOR PANFLET DES FILONAZI BARCELONÍ (Joan Riutort, psicóleg):
 

1er.- EN MOTIU DEL 660 ANIVERSARI DES LEGÍTIM INTENT DE RECONQUESTA DEL REGNE PRIVATIU USURPAT PER PERE EL CEREMONIÓS -REGNE INDEPENDENT PER VOLUNTAT TESTAMENTARIA DEL ANTIC JAUME I D’ARAGÓ-, I EN UN ACTE EN ES QUAL PER RES SE PARLA DE CATALUNYA, SINO DE DIGNIFICAR SA NOSTRA IDENTITAT, ES SUBJECTE AFIRMA DES DE BARCELONA QUE:

 “Tenim uns deliris de grandesa repugnants”

2on.- SI SE LLEGEIX BE ES PANFLET, MAI S’AFIRMA QUE SIGUEM DE RAÇA CATALANA, CATALANS, SINO QUE PERTANYEM A ELLS, DONANT A ENTENDRE QUE NO MOS MEREIXEM SA CATEGORIA DE “CATALANS”, JA QUE SOM UNA RAÇA “IMPURA”:

No sou més que una colònia de Catalunya. De què aneu?

3er.- NO S’AGRAVIA A TOT S’ANTIC REGNE DE MALLORQUES (BALEARS) SI NO A TOTES SES “COLONIES CATALANES” (BALEARS, VALÈNCIA, SA FRANJA D’ARAGÓ I ES ROSSELLÓ). JA NO HI HA PAÏSOS CATALANS”, SINÓ SA “GRAN CATALUNYA” I “SES SEVES COLÓNIES CATALANES” (no és lo mateix):

Els 3 pobles teniu la mateixa procedència: Catalunya.

4er.- LO MÉS PATÈTIC ÉS QUE DESPRÉS DES PANEGÈRIC, S’AUTOR SE DEMANA:

Renegueu d’aquesta procedència com si els catalans fóssim peste… no sé perquè hi esteu en contra.

 Sandokan, Mie Jun 24, 2009:

Por si a alguien le interesa aquí tenéis algunos enlaces para que veáis las fotos e importancia de la manifestación. Es la primera vez que los mallorquines se movilizan en contra de los nacionalistas del imperialismo catalán. Añadir comentarios para convencer a los fanáticos, es una perdida de tiempo total. http://miszelani.wordpress.com/marxa-per-sa-llibertat-

Un tal JOSEP MORA GUITART, el 28 de Juny de 2009, escriu des D’UNA WEB PANCATALANISTA -Barcelona- escriu, remitinit a s’article S’INTOLERABLE INJERÈNCIA CATALANISTA EN ES NOSTROS ASSUMPTES

*** INJERENCIA: “ACCIÓN Y EFECTO DE INJERIRSE” (*INJERIR: “Entremeterse, introducirse en una dependencia o NEGOCIO -Diccionario de la Real Academia Española”-)

http://miszelani.wordpress.com/sintolerable-injerencia-catalanista-als-nostros-assumptes/

 – “Un altre exemple d’intent de manipulació de la historia per part dels espanyols. Ja no tenen vergonya de res

S’ESPERPENTICA ACUSACIÓ (de manipular s’Història) prové, ni més ni rés que de un Blog anomenat: ”L’Almirall Català Cristòfor Colom va Sortir de Pals”, Blog al qual s’afirma també que “el Quixot” no és “espanyol” sino català, que en Cervantes no va existir i que es seu autor fou un barceloní anomenat “Miquel Servet”.

http://www.facebook.com/wall.php?id=41756137791

I CONTESTA ES BALEARISTA ALUDIT: “¡COM HE RIGUT!. AQUEST “XICOT” ÉS UN PARDAL -¡AH!: ELLS. MÉS ENLLÀ DE S’ORNITOLOGIA, NO SÀBEN QUÉ ÉS UN PARDAL. QUE MIRIN S’ALCOVER-. HO DIU COM SI JO, QUE CERTAMENT SOM ESPANYOL (QUE NO ESPANYOLISTA), FOS MEMBRE D’UNA SOCIETAT CONSPIRATORIA CONTRA ES BONS CATALANS ANOMENADA “ELS ESPANYOLS”. RESULTA EXTRANY QUE UN MEMBRE D’AQUESTA SENESTRA SOCIETAT QUE TOT SEGUIT ATEMPA CONTRA CATALUNYA, EN LLOC D’EMPRAR ES CASTELLÀ, ESCRIGUI EN BON MALLORQUÍ. NO QUADRA MASSA DINS SA MENT D’UN ESPANYOLISTA”.

No és extrany que, confiant en es tó messurat d’es nostro col·laborador, “l’Enric Vila” haja triat sa seva pàgina per ficar-se amb tot es nostro poble. A ben segur, no hagués entrat a una pàgina valencianista (“blavera”, com lis diven ells). Sap que hauria rebut de valent.

ALTRES RECENTS ATACS PER PART DE SA PRÓPIA GENERALITAT:

Gen
14

 CONMEMORACIÓ 660 ANNIVERSARI DE SA MORT D’EN JAUME III I DE SA PÈRDUA DEL REGNE PRIVATIU DE LES MALLORQUES (RESÓ INTERNACIONAL)

http://regnedemallorca.blogspot.com: “Diumenge 25 d’Octubre de 2009: 660 anys de sa Vergonya”. REGAU TOTS PER L’ÀNIMA D’EN JAUME III: Estimats baleàrics, estimats gonelles, estimats amants de Mallorca, avui ès un dia perquès estiguem tots units, perquè preguem tots, perquè recordem sa memòria de nostro Rei Jaume III, assassinat vilment per ses forces d’ocupació aragoneses, per un familiar (llunyà, emperò familiar ja que venen d’una mateix arbre) traidor, vil, dolent, recordat com un Rei dolent, venjatiu i injust (en Pere IV d’Aragó, conegut a Mallorca com Pere (I) l’Usurpador), a sa Batalla de Lluchmajor de 25/10/1349, quand nostro Rei Jaume III intentava recuperar ses seves possessions.

Recordarem que en Jaume III va haver de vendre possessions seves (Montpellier) per poder recuperar ses illes, imaginau-vos com mos estimava nostro gran Rei, que mos podria haver abandonat completament i viure tranquil an es Sud de França, però no, va vendre possessions continentals per recuperar-mos.

També aprofitarem per perdonar a tots aquells mallorquins (i no mallorquins) que traicionaren an es seu Rei Jaume III per ambicions polítques i dineràries, que se varen voure cegats pes regals, ofrenes i pactes que els-e va oferir en Pere IV d’Aragó a sa seva època. Vos perdonam. Avui ès un dia per estar units.

http://mallorquinistes.blogspot.com: “Diumenge 25/10/2009 a les 12:30 a Lluchmajor” Diumenge 25/10/2009 a les 12:30 tothom convocat a s’homenatge que se farà a Lluchmajor, davant es monument conmemoratiu de sa Batalla que va suposar sa mort i sa pèrdua definitives de’n Jaume III i es Regne de Mallorca, respectivament. Quedau convocats tots per retre homenatge a es nostro Gran Rei i per vetllar una estona per sa desaparició trista, salvatge i traicionera des nostro regne.

MISCEL·LÀNIA T. CANTARELLAS. ”Homenatge al 660 Aniversari de sa pèrdua del Regne Independent”

Aquesta pàgina va ser sa més trempanenca en anunciar s’event, però només amb quatre dies d’antelació. Lo que encara resta penjat diu: “S’ha retirat es missatge de convocatoria pel 660 aniversari de la mort d’en Jaume III (“Sempre August en sa Dissort”) i del final des nostro Regne Privatiu. En es seu lloc s’ha penjat “Sa Crònica dels Feyts”, de sa qual s’han fet ressó un mut de puestos Webs i Diaris nacionals. Tot un éxit. .

Comunicació Homenatge

 

I molts més avisos i resóns de diversos diaris digitals, Balears i Estatals:

El Libre Pensador.com. 28/10/09: “Ofrenda floral al Rey Jaime III en Sa Creu de Lluchmajor”

Unitat Balear.blogspot.com. 27/10/09: “Event a Lluchmajor, Ofrena a Sa Creu d’es Camp de sa Batalla”

Red Hispania. Blogspot.com. 27/10/09: “Ofrenda Floral en la Cruz del “Campo de la Batalla” de Lluchmajor, lugar donde murió Jaime III” . COMENTARI (A “RED HISPÀNIA”) DES DE SA PENÍNSULA: “Enhorabuena por la iniciativa, espero que continueis con vuestra lucha y revindicación para defender vuestras raíces y cultura. Desde el resto de España la consideramos parte de nuestro acervo cultural común y por lo tanto os apoyamos en la lucha contra el enemigo común que es el nacionalismo catalán separatista, excluyente y homogenizador”. Alvaro, 28-10-09

http://Buzzear.net (¡Méjico!). 27/10/09: (també se fa resó de sa noticia)

www:Clases Medias de Aragón. 27/10/09: “Ofrenda Floral al Rey Jaime III en Sa Creu de Lluchamajor”

SUPORT DES PACIFISTA DE l’UNESCO I PREMI RAMON LLULL, DON LLORENÇ VIDAL VIDAL (DENIP): Bon vespre… Com va anar s’acte d’ahir a sa Creu d’es Camp de sa Batalla?. Espiritualment vaig estar amb voltros. Ben cordialment, es vostro amic: Llorenç Vidal Vidal”. 

I així va anar la cosa:

Jacme II Homenatg des 660 Aniverari, Compilació de Fotos

 

El pasado Domingo 25, sobre las 12:30, se congregó una representación de las principales figuras significativas de varias Asociaciones Culturales convocadas por la recién constituida “Coordinadora d’Entidats Balearistes” (“CEB”), asociación cívica que trata de de reunir a los responsables de diferentes sitos Webs, “Blogs” o personalidades significativas que tienen en común la determinación de dignificar la personalidad identitaria Balear confrontando, siempre en términos cívicos (se cita a los convocantes) “la tesis de otras entidades como la Obra Cultural Balear y sus aliados de ERC-UM-PSM y otros, que sólo se avienen a dignificar la cultura propia de los supestos países catalanes, países en donde, según todos los miembros asociados a la dicha coordinadora, las Islas Balerares, o dicho de otra manera, el antiguo Reino Privativo de Las Mallorcas, que a demás del Arcuipiélago, comprendía las tierras rosellonesas del actual departametro de la República francesa de los Pirineos Orientales, no desea pertenecer”. Uno de los principales avales de esta tesis, a demás de datos demoscópicos, es la evidencia histórica del otorgamiento, por parte del rey Sancho, de la bandera propia y legítma del Reino en documento enviado a Palma, capital de dicho Reino, desde Mompeller. El motivo de la reunión era el 660 aniversario de la muerte de Jaime III, con cuyo asesinato se aniquila también nuestro Reino Privativo, que desde entonces, pasa a manos de Aragón.

El promotor de la iniciativa, destacado defensor de “la dignificación de la personalidad privativa balear”,  entonó un “mea culpa” por no haber dado los datos precisos de la ubicación del homenaje hasta el día anterior al evento (“El CEB se acaba de constituir y ha sido su primera experiencia, tomamos nota para el futuro”). Los representantes de las entidades balearistas se congregaron en el monumento a Jaime III, en el llamado “Camp de sa Batalla”, ubicado fuera del término de Lluchmajor, mientras que decenas de asistentes (sobretodo provenientes de Palma), lo hicieron en la Avenida Jaume III de dicha villa, en el otro monumento dedicado al mencionado Rey. Al final se celebró una comida multitudinaria en la que se leyeron poemas de Antonia Salvà, del propio convocante y del Premio Ramón Llull y mención de honor de la UNESCO, Don Lorenzo Vidal Vidal, que justo ayer, en nombre del DENIP, expresó vía mail su emocionado apoyo al evento, desde tierras peninsulares, en una dirección de correo dedicada al evento en cuestión, en la cual no han parado de recibirse decenas de felicitaciones, así como las “justificaciones innecesarias” de gente relevante en esta causa que lamentó su ausencia, como Tomás Ribot (de “Regne de Mallorca”), miembro muy activo en la cuestión de la convocatoria y que tuvo que ser hospitalizado el mismo domingo, o el escritor Mateu Cañellas (de “Sa Pàtria mallorquina”), cuyo último libro (ahora prepara la segunda parte) fue alabado en la voz erudita de Antonio Alemany.

Cabe destacar que el último mail recibido hasta la fecha, proviene de la ONG “Survival”, a la que muchos de los “Balearistas” están afiliados, y que aprovechado el agradecimiento de la comunicación de la convocatoria, se excusa por no poder dar cobertura al evento porque la naturaleza del mismo difiere de su pragmática filosofía antropológica, con lo cual informan únicamente sobre etnias que aún viven en el paleolítico o el neolítico, fases de la civilización de las cuales provienen los baleares: “Bale-Yaróh” -en fenicio: maestros en el arte de lanzar piedras (honderos, tradición multilenaria que aún se practica en todas las islas del archipiélago)-.

Destacar, asimismo, que al final de la jornada, todas las ofrendas florales fueron trasladadas a “Sa Creu” del llamado “Camp de sa Batalla”, que ofreció el homenaje floral más notorio y vistoso de las últimas décadas, y a pesar de que nunca han faltado las ofrendas que hacen buena la inscripición “Tui Memores Tui” (“Los tuyos te recuerdan”), posiblemente la ofrenda más vistosa del último siglo

La CEB asimila, salvando las distancias, al hijo de Jaime III: el Rey Jaime IV, como “el último mohicano”, sólo que en esta ocasión el “mohicano oficial” dejó tantos verdaderos aliados, vasallos y nobles fieles a la causa de la dignidad identitaria del pueblo Balear, que la semilla sembrada en los hechos y crónicas históricas, han fructificado en que el último, no haya sido jamás el último. Los Balearistas siguen una particular tesis legitimista y de vindicación de su cultura diferenciada, que perdona pero no olvida

 

Gen
14

ANUNCIS D’EVENTS DE GENT VINCULADA A SA C.E.B.

DÈCIM ANIVERSARI DES “CÍRCOL” BALEAR

Ells s’estimen més sa nomenclatura continental, de modo que mallorquinistes, mallorquinistes, dubtam que ho sigan. Mos agrada que sian -aparentment- demócrates

 Per més Informació:

 http://www.circulobalear.com/

PÁGINA EN CONSTRUCCIÓ

Gen
01

 “DEVS NOBIS HAEC OTIA FECIT” 

Demanàm especial atenció al suport de DON LLORENÇ VIDAL VIDAL, (PREMI RAMON LLULL, Menció d’Honor de l’UNESCO, Medalla Alfonç X el Savi, etc), més abaix, després de sa “Crónica des Feyts”

“CRÒNICA DES FEYTS”

Reproducció d’un Article remés a “El Mundo” en relació a sa polititzada “Festa de S’Estandard” i un homenatge Alternatiu (es qual fou anunciat a dit diari, peró just es mateix dia de s’acte, mancant sa CEB de ses fonts necessàries per a dur a bon terme qualsevol recurs mediàtic per vindicar sa seva causa cívica en nom de sa Dignificació de s’Identitat Privativa de qui vivim a aquestes Illes). Sa Coordinadora d’Entidats Balearistes va remetre a n’es Diari des Grup Barceló -49 contra es 51 d’un Senyor al qual vàrem defensar a sa Marjal, perquè era just i necessari- que va tenir sa dignitat d’informar, una crònica de s’acte des qual va informar, donat que no se va presentar cap periodista.  És cert que tal vegada, sa nostra própia cronica fou massa vehement. Peró, a falta de professionals llicenciats en “Ciencies de s’Inforamció”, vàrem creure oportú remetre s’informació noltros mateixos. Donades  ses circumstàncies des temps actuals, mos hem de comunicar en una llengua “franca” que a més, tenim sa sort de dominar-la i davant sa qual no tenim cap complexe (ans orgull). S’OCB*** és millonaria i només acumula fracasos, reticències, fóbies i justificades actituts contestatàries per mor de sa seva política radical-impositiva. Noltros, sa  CEB, cívica, nostrada i oberta, sense un cèntim d’Euro, massa feim. Ho intentàm-)

Con permiso, lo diremos en castellano, 1º.- Aún admirando esta maravillosa lengua de Cervantes, somos partidarios en esta Autonomía de una cierta “discriminación positiva” hacia la lengua “nativa”, el balear (dando por ejemplo, algo más de pábulo en los diarios a los artículos y cartas escritas en esta lengua), y ello sólo porque dicha lengua está -por favor, no nos engañemos: ustedes tienen los medios para comprobarlo mediante demoscópias o incluso estudios más serios- en cierta desventaja sociológica y mediática frente el castellano, que afortunadamente goza de una muy buena salud. 2º.- Porque en castellano se hizo eco de una noticia referente a la Coordinadora de Entidades Balearistas, y 3º.- No sólo para la mejor comprensión de todos, sino porque lo que la CEB pretende es despolitizar el Homenaje al Estandard (haciendo llegar esta crónica y sus consideraciones a mallorquines de siempre y a todos los nuevos baleares, castellanoparlantes que aún no se han integrado en nuestra lengua) y celebrarla como el rigor a los hechos históricos requieren: cívicamente, en memoria de todo lo positivo a lo que nos llevó el asalto de aquella Medina Mayûrqa el 1229. En conscuente memoria, también, de losnativos aniquilados, por lo menos en consideración a lo que eufemísticamente se denomina en nuestra época “daños colaterales”, que no podemos post-juzgar con los parámetros morales actuales, ni con los dictados de la Convención de Ginebra, que no es retroactiva, sinó con un cabal conocimiento de la mentalidad propia de la época, honrando a los que llegaron, pero también a los que “se fueron” (al otro mundo, mayormente). Nuestra conciencia cultural  nos recomienda (no en razón de radicalismo alguno, sino por no incurrir en posibles incoherencias que puedan usarse en contra nuestra, sólo por el hecho de no ser radicales) el editar nuestros comunicados y reflexiones son en lengua balear, pero hoy queremos y deseamos hacerlo en castellano para que también tengan cabal conocimiento de los hechos los llamados “forasters” (castellanoparlantes) y para que este mensaje, lanzado desde la capital de esta Isla Mediterranea, sea leído por todo el orbe, por todo el mundo hispanoparlante y el resto de millones de personas que lo comprenden. Y porque, no lo pasen por alto, aquellos que llegaron el 1229 empezaron siendo también “FORASTEROS”. Ni más ni menos. “Només som senyors d’aquest Regne qui romanguerem aquí, i no altres” (cortes de Aragón, intervención de los emisarios mallorquines en una de las tantas tentativas históricas por parte de Catalunya por hacerse con el control del Reino). “Que mai en lo mon sia sotmés el Regne de Mallorques al Principat de Catalunya” (respuesta del Rey de Aragón, amo, entre otras, de las tierras catalanas). Con permiso, lo único que podría reprochársele al “El Mundo-El Día de Baleares”, al cual estamos agradecidos por noticiar el evento, es que en titular de la dicha noticia sobre el homenaje al Estandarte alternativo convocado por nosotros, entrecomilla “politizada” a la fiesta “oficial”. En cierta medida nos inquietó dicho entrecomillado porque la crónica del mismo diario justo al día siguiente (como la de los demás diarios) deja bien patente que el Homenaje “oficial” no puede estar, efectivamente, más politizado. De hecho, algunos hacen campaña electoral aunque sea de un modo implícito. Día 31, en la portada de este mismo diario, subtitula la única fotografía dedicada al evento la fórmula: “Niñatos jugando a quemar la bandera española”, y en interiores: “Pequeña guerra civil en la Plaza de España”, “Diferentes grupos se enzarzan en una intensa pelea de consignas y banderas”, etc. En relación a la fútil e inconsecuente quema de la bandera de España, en el Born y en la Plaza de España, quisiéramos aportar unas palabras del Conquistador, Jaime I de Aragón (presunto artífice de los “países catalanes”, Rey fundamental para la reconquista española que regaló el Reino de Murcia a Alfonso X el Sabio y tiende lazos estratégicos con sus vecinos -un epígono suyo, Fernando de Aragón, señor de sus siervos catalanes, constituirá más tarde, de modo oficial, el Reino Español al esposar con Isabel la Católica-): “Barons, avui hem honorat a Espanya”. Hombre tenaz y mujeriego, no ocultó nunca que su deseo era ser “El Rei més gran tota la Espanya”. Son unos indocumentados que no saben que su gran fundador fue un “faixista”. Creemos que este es un diario del que uno se puede fiar porque suele decir verdades como puños.

El bochorno de la fiesta del Estandard es reflejado por todos los diarios, sin embargo honra a “El Mundo – El Dia de baleares”, ser el único que explica como el concejal del PP, Sr. Francesc Fiol reñía con cívico énfasis a uno de los independentistas que estaban increpando a un comercio de la calle Sant Miquel (la fotografía es elocuente). Algún otro diario subtitula que es el mozalbete de marras el que increpa al concejal. El mundo al revés, banderas esteladas (inconstitucionales y anti-estatutarias: Catalunya, en rigor, no las reconoce), insultos a las autoridades y a las fuerzas del orden, enfrentamientos fraticidas o no tan fraticidas, pero… Quizás lo más irrisorio es que las energías de los pleiteantes comenzaron a remitir en cuanto se percibió el olor a botifarrones torrados. Manduca gratis. Toda le gente llegada de Barcelona para el evento “cultural” relajó sus ansias guerreras para rendirse a la obsequiosa gastronomía de “les illes”.

Consideramos que es posible que las autoridades no hayan querido nunca politizar “La festa” de un modo consciente, pero indirectamente han dado pábulo a ello. Antaño, acudíamos al acto oficial y no habia alboroto alguno. Eran otros tiempos. En los jardines de la Almudaina, se congregaba una grupo de gente más reducido, desplegando algunos símbolos consecuentes con el Homenaje, hacía lectura de un poema -versionado- de Gillem d’Efack (“El último” -el ultimo sarraceno libre-), rendía honores al Estandarte de Aragón (que nunca fue la de Cataluña) y sobretodo a nuestro Reino Privativo, Reino que devino como inexorable resultado político de la conquista de hace ocho siglos (780 años exactamente). Esta primera convocatoria tuvo un resultado digno pero magro. La CEB lleva funcionando desde hace sólo dos meses y aún está estructurándose, sin subvención alguna, sin carteles ni pasquines. Con la excepción de algunos “Blogs”, el acto no se publicitó en absoluto. Nos lo explicaba hace unos días Don Romàn Piña: “Es mallorquí és mal de moure”. Es lo que llamamos el “menfotismo”, del que algunos me plantean si éste no constituiría en realidad más una virtud que un vicio. Así lo afirma el autor de la autopsia y estudio de los restos de nuestro Beato Ramón Llull, Dr Bartomeu Nadal Moncadas, quien ha dejado escrito en el miscelánico Weblog de un servidor, que este rasgo del peculiar carácter balear puede convertirse paradójicamente una de nuestras mejores armas contra la fagotización cultural catalanista. Porque pasamos de ellos. Don Antonio Alemany ya defendió hace lustros una tesis parecida. La doctrina que se imparte en las clases de “catalán” es lo más peligroso, porque como en todo régimen que descuida detalles fundamentales de la docencia, se inculca ideología a los jóvenes (yo mismo salí de la escuela siendo catalanista y teniendo que rebatir mi doctrina con mucha gente que me decía que no, que aquello era falso. Y lo era). Este es un punto que se tendrá que revisar tarde o temprano. Añadir que un motorista y su acompañante, tras la “reunión alternativa” (la cívica y cultural) cabalgaron sobre el asfalto de toda Palma portando el Estandarte de los Reyes Legítimos del Reino Privativo. Muchos aplausos, y algún grito de “faixistes” cuando se pasó cerca de un grupo de independentistas. ¿Fascistas por exhibir la bandera autonómica cuando ellos queman la de la misma Constitución que les ampara incluso en su vandalismo?… Cosas veredes. No podemos olvidar y agradecer la presencia de una dotación de la Policía Nacional que se presentó frente la Almudaina con el fin de que los anticonstitucionales no se acercaran a la gente de paz. Nosotros y los nuestros tan sólo estamos armados con la verdad histórica y el fiel compromiso para con la cultura del gran pueblo Balear, un pueblo abierto, de los más nobles y antiguos de España, con un sentimiento de pertenencia a la común cultura Europea, y sabedora de ser copartícipe ciudadana del Mundo.

PD. Un consejo para los pancatalanistas: Señores, lo suyo no es tan grave. Se cura únicamente viajando un poco más. Viajen Señores, viajen (y llévense de paso algún libro de historia de Balears -o de Julio Verne, si gustan- para leerlo en el avion, barco o tren).

Portaveu provisional de sa CEB. Periodista i Investigador de s’Arxiu del Regne de les Mallorques.

 

DON LLORENÇ VIDAL VIDAL,

(PREMI RAMON LLULL): 

Bon vespre… Ses fotos que m’adjuntes d’ets “aldarulls” ès prou expressiva de sa barbàrie desbordada d’ets ultres… i tots ets ultres són portadors de mals pressagis.

Sa de sa concentració cívica, encara que minoritària, i sa d’es motoristes duguent sa bandera d’es Regne de Mallorques respiren serenidat, respecte i esperança. Es teu article “Crònica des Feyts” exposa aspectes que convendria que fossin coneguts p’es colonialistes que volen fer de ses Illes Balears una simple comarca o una colònia provinciana de Catalunya, cosa totalment antihistòrica i totalment contrària a sa realidat insular. També convendria que ho coneguessin tots es mallorquinistes i balearistes per que es menfotisme illenc sia un menfotisme il.lustrat. Sa germanor amb Catalunya, València i Aragó ès una cosa i sa submissió de ses Balears a Catalunya ès una altra ben diferent. Ses paraules reials “Que mai en lo mon sia sotmés el Regne de Mallorques al Principat de Catalunya” són una consigna que convé recordar i fer recordar.

Amb una cordial abraçada, es vostro amic:

Llorenç Vidal Vidal”, 6 de gener de 2010

RESPOSTA DE SA C.E.B.

Gràcies per contestar i pes teu soport, Llorenç. Sabem massa bé que mentres ara hi ha molt de victimisme de testimonis que fan sebre, per certs médis de comunicació, lo que vàren patir durant sa dictaruda, tu si que escrivies en sa nostra llengua. Es teus llibres i tota sa teva trajectoria està a l’abast de qualsevol que se vulga dignar a anar a una hemeroteca. ¿Te vàren torturar molt… Eres aleshores membre de “Falange”?. Tenim per cert que no. I tenim per cert que més d’un catalanista per aquell llavonces només feia honor a sa nostra cultura pes fet de vestir una camia “blau mahó”, amb quatre fletxes i un iuo de ferrer. S’independentista “Diari de Balears” el va dur moltes dècades a sa seva capcelera. Ara porta un altre simbol, com es cà al qual canvien de corda. “Aunque la mona…”

 Efectivament, es pancatalanistes no coneixen ni es respecte ni sa mesura. Ses teves paraules mos han duit a una reflexió i hem pensat en un altre escriptor com tu: el li pegava al vodka i noltros al mesclat. Lev Tolstoy. Pentura aquest podria ser es títol alternatiu d’aquest “Llibre des Feyts”: 

Per noltros aixó de cremar banderes és més própi des paissos fundamentalistes, de Talibans i gent que prenguent fog, aquest s’encén i s’encén més, avivat per s’odi (un tal Adolf, a Europa mateixa, no fà massa temps). I un intel·lectual castellà ja va dir: “odiar da cáncer”. Fins a un altra Llorenç. T’esperam a sa roqueta, nostra roqueta.

“DEVS NOBIS HAEC OTIA FECIT” 

 

 S’Informació sobre s’OCB ha estat obtenguda de ses següents fonts:

 ocb.cat, http://www.vilaweb.cat/ocb-erc racocatala.cat, demolinguistica.cat, encatala.cat, directe.cat, promocat, gencat.cat/dogc (Generalitat de Catalunya) , dbalears.cat,enciclopedia.cat/pererotger/, estelnegre…net normalitzacio.cat, maulets-balearweb… i per declaracions de socis que han exigit de baixa (i d’altres que s’han volgut donar d’alta)

nov
27

 

C.E.B.

CONVOCATÒRIA

 

SA COORDINADORA D’ENTIDATS BALEARISTES (C.E.B.)…

farta de ses magnífIques, arbitràries o nepotistes prebèndes Institucionals oferides i entregades amb una inusual obsequiositat a una “Obra Cultural” que fa malbé dites subvencions, dedicant gran part d’elles a nodrir a grupuscles pancatalanistes i s’esforça en dur-mos en vaixell des de Catalunya elements subversius assimilables als activistes de sa llastimosa “Kale Borroka”, elements forans absolutament anticonstitucionalistes que se presenten cada any a Mallorca amb motiu de fer renou i per pasar sa Nit-Vella “a les illes”, peró per damunt de tot, per tal de fer grosa i per desvirtuar amb “senyeres estelades” s’anomenada “Festa de L’Estandard”, conmemoració d’una fita per sa qual, aquest sector absolutament minoritari dins el sentir des Poble Balear, considera i celebra (a més d’obviar, amb greu falta ètica, altres consideracions de magna importància) sa nostra “gloriosa” entrada en es presumptes “Països Catalans”…

 …CONVOCA, EN NOM DE SA DIGNIFICACIÓ DES POBLE BALEAR, per primera vegada els ciutadans als voltants de s’Alumdaina de Ciutat (amb La Seu com rerafons), es proper Dimecres 30 de Desembre a les 19:30 hrs, EN MEMÒRIA DETS ASSASSINATS en nom d’aquell Deu catòlic d’aleshores, i en favor de sa Dignificació de S’IDENTITAT PRIVATIVA BALEAR, QUE (en conseqüència amb tots ets estudis dets historiadors neutrals) NI ACABA NI COMENÇA AMB SA DOMINACIÓ SARRAÏNA, PERÓ QUE EN VIRTUT DES VIOLENT ESDEVENIMENT, CONSIDERAM REPRESENTATIU DE TOTS ES SUBSTRACTES CULTURALS ANTERIORS I QUE FORMEN PART CONSTITUTIVA I INALIENABLE DE SA NOSTRA IDENTITAT PRÒPIA I INTRASFERIBLE.

TROBAM DIGNE HONORAR S’ESTANDARD (PES QUAL RE-ENTRAM AL MON OCCIDENTAL) EN ES TERMES EXPOSATS.

CIUDADANOS DE MALLORCA DE TODAS LAS CONDICIONES: ESTAÍS INVITADOS A LA CONCENTRACIÓN CÍVICA EN LOS JARDINES DE LA ALMUDAINA, PALMA, EL PRÓXIMO 3O DE DICIEMBRE A LAS 19:30 PARA EL HOMENAGE A NUESTRA RE-ENTRADA EN EL MUNDO CRISTIANO Y OCCIDENTAL, PERO TAMBIÉN A LAS VÍCTIMAS QUE EL EXPEDITIVO PRINCIPIO DE DICHA HISTÓRICA ENTRADA CONLLEVÓ: LA POCO CATÓLICA MATANZA DE MUCHOS DE LOS ENTONCES NATURALES DE NUESTRA TIERRA EN 1229. PARA LA DIGNIFICACIÓN DE LA CULTURA PRIVATIVA BALEAR, PARA LA CONCORDIA Y LA RECUPERACIÓN DE ESTA TRADICIÓN MEDIEVAL QUE ALGUNOS SE EMPEÑAN EN DESNATURALIZAR. OS ESPERAMOS. GRACIAS

 Pes motius expossats, sa web de sa CEB (https://saceb.wordpress.com) se reprodueixen varis estractes d’articles de personalitats molt eminents i nostrades (es prèmis Ramon Don Llull Llorenç Vidal i Don Romàn Piña o s’escriptor i editor -ja mort- Lluís Ripoll) que donen bastanta llum al motiu de sa nostra convocatoria cívica, així com diverses mostres de suport. Sa CEB insisteix en que no se tracta de cap homenatje de caire religiós ni de reivindicar-mos com a hereus del mon sarraï, sino d’un acte de desagravi en consideració a una Història que comença des de l’Auba dels temps i d’una manifestació, que celebrant sa nostra re-entrada al mon Occidental, constitueix una alternativa a sa hiper-polititzada festa de “L’Estandard”, a on darrerament se mos trobàm amb una violència en sa que mos negam a participar. L’any zero de sa nostra història i personalitat no comença al 1.229.

 

@  Article publicat a s’ “Última Hora” a on el Premi Ramon Llull i personatge propost al Nobel de la Pau, D. Llorenç Vidal Vidal, parla sobre:

 El 31 de Decembre i es Genocidi de 1229

29 de Desembre de 1995 “Ultima Hora”  

El 31 de desembre, aniversari de sa conquesta de la ciutat de Palma per Jaume el Conqueridor, té per Mallorca un doble simbolisme. D’una banda sa conmemoració de sa gesta que reincorpora sa nostra Illa al món occidental a través de la Corona d’Aragó, i d’altra es final de s’etapa islàmica des reialme mallorquí. Peró molt s’ha parlat popularment de sa primera significació i massa poc de sa segona, sobretot si consideram que s’història no avança a bots, sinó que és un “totum continuum” -valga s’expressió- que se desplega per evolució progressiva des de s’època pre-talaiòtica fins es nostros dies, en una “executòria històrica almanco cinc vegades mil.lenària de l’espai balear”, com destaca el Dr. Alvaro Santamaría a sa seva recent i documentada obra “Ejecutoria del Reino de Mallorca”. És per això que Abu Yahya, es darrer walí musulmà illenc -relativament autònom i que governava en nom del Califat almohade- esdevé una figura de notable importància en es devenir històric multicultural des poble mallorquí, ja que és per Mallorca i en relació al Rei En Jaume lo mateix que Boabdil -més de dos sigles i mig més tard- serà per Granada i en relació als Reis Catòlics. Es vera que sabem relativament poc de sa seva vida. Sí mos consta, pes “Llibre des Feyts”, sa defensa desesperada que va fer de la Medina Mayurqa, però mos resta conèixer amb exactitud molts d’altres aspectes, com, per exemple, es seu destí posterior, que segons Al-Majzumí, en el seu “Kitab el Mayurqa” o “Kitab Tarikh Mayurqa” (Llibre d’Història de Mallorca) va ser de tortura i mort a mans des conquistadors. Unicament una supina ignorància de sa nostra història nacional pot fer que es mallorquins d’ara ignorem es seu significat, un significat romàntic que he evocat en un romanç * que he fet ple de resons -més o manco llunyans- del romancer popular. (*Mes endevant se reprodueix dit romanç)

@ Extr. d’un article a on l’emèrit Dr. Piña Homs parla sobre:  

 El 31 de Decembre i s’Obra Cultural Balear  

7 Gener de 08, “El Mundo – El Día de Baleares”

(…) Mai vaig estat a favor de sa Festa de “Sa Conquesta”. Vaig escriure, fa anys, que era un despropòsit a s’Espanya oberta als valors de sa convivència democràtica, això celebrar sa memòria de sa major massacre de sa nostra història, amb un Jaume I lloant-se, al seu llibre des feits, d’haver aniquilat a més de 20.000 musulmans res més aconseguir entrar a sang i fog a Ciutat de Mallorques (Medina Mayurqa) un 31 de decembre de 1229, lo qual és una afirmació totalment exigerada, ja que es sarrahins no podien ser tants, ni era possible tanta matança en tan poques hores. Sa festa, de tradició mitgeval, ja estava en procés de decadència des des canvis liberals del segle XIX. Sa Nostra progressia, apuntada an es nacionalisme i que no era excessivament il·lustrada, va caure en sa contradicció de celebrar aquella massacre, maldement s’identifiqués amb es nacional-catolicisme franquista, amb tal de enaltir sa nostra entrada a s’història dels Països Catalans. Jo continuaría celebrant s’event, però apel·lant a s’entenimient, a sa recuperació des nostro llegat greco-llatí i cristià, forjador des nostro sistèma de llibertats, sense es recurs a memòries històriques de vencedors ni vençuts, i encara manco, a ses essències d’un catalanisme que només compartiexen uns mils de mallorquins, que tots junts, maldament un poc estrets, caben dins un parell des vagons (forrats d’or) de s’Obra Cultural “Balear” (….)

@  Extr. d’un article del Dr en Història Antoni Màs i Forners:  

 Història d’un pany i una clau , (I llavó venguérem es mallorquins…)

27 Març de 06, “Ad Modum Maioricensim”, de s’autor de “Esclaus i Catalans

“…De jove vaig estodiar sa conquesta de Mallorca, a on se deia que es catalans la havien repoblada. Es pagesos ho resumien, tots convençuts, poc més o manco amb aqueixes paraules, que “això va durar fins que va venir el rei en Jaume, que va treure a defora es moros i llavó venguérem es mallorquins”. Més d’un pic em demanaren d’on era que venguérem. Em fa l’efecte que la meva resposta –de Catalunya— no els feia gaire gràcia. “Potser”, “si tu ho dius deu ésser així”, “no m’ho haguera pensat mai” i qualque sortida remolesta i desconfiada –¿com: “això t’ho han dit a s’escola?”– (…) Es pagesos que jo tractava, no se qüestionaven per res si allò que havia fet el rei en Jaume -“treure a defora es moros”- havia estat bo o xerec. Però sí que pareix que es record que Mallorca havia tengut uns altres amos els inquietava i els creava una certa “mala consciència”; més que res, per allò d’haver pres sa terra als “moros”. I això, a parer meu, és perfectament comprensible, perquè aquella gent s’havia criat en una societat pagesa, a sa qual sa terra era es bé més preuat i es robatori (…) un des crims més detestables (…). De qualque manera es pagesos mallorquins reconeixien els “moros” com a legítims propietaris de la terra…. Històries d’un temps en què la terra ho era tot i en què robar-la era un dels pitjors crims que podria cometre un pagès”.

PD: En Toni Màs és un homo jove. El coneixem. Aixó de rematar s’article diguent que són “Històries d’un temps en que tal i qual” no ha canviat massa des de que va descobrir, en relat autobiogràfic, que es seus païsans pagesos no admitien venir des catalans. Encara romàn sa percepció no tan sols des pagés (ell se considera “foraviler il·lustrat”), sino a tot es poble balear.

 CONTESTES AN AQUEST ARTICLE:

Espigolador. 29/03/2006: Fa un temps vaig ser per Son Forteza de Manacor, varen ser molt amables, i me contaren un caramull d’històries d’aquella possessió impressionant, entre d’altres que als anys 60 hi havia estat un investigador, crec que me digueren malines, fill del president o d’un ministre, que comparagué amb una copia des planol de ses cases tret d’una biblioteca d’un país de l’orient mitjà (Arabia, Egipte o Jordània), afirmant que allò havia estat una madrassa (…)

Amerim. 02/05/2006: Per abundar amb es moros, quan jo era petit tenia sa certesa que per aquella serralada que dibuixava el cel encara hi havia moros amagats, que no els havien fet fora del tot. Amb altres paraules, que es conflicte per la propietat d’aquesta terra encara no havia estat resolt. També me contàren que ses mores encara guardaven ses claus de ca seva per si qualque dia havien de tornar.

Un bon testimoni que fa costat a sa tesis de s’historiador Antoni Màs, de part, paradoxalment, d’un escriptor catalanista que dona fe de s’arrelat i atàvic anticatalanisme din es poble balear:

Ahir vaig conèixer un matrimoni d’una cinquantena d’anys, català, que en fa 22 que treballa a un poblet costaner turistic. Xerrant xerrant, va resultar que teniem uns amics comuns i al cap d’una estona me contaren que des de fa uns anys cap ací i cada vegada més, noten com algunes persones, mallorquines o no, els malmiren, desconfien, els tracten com uns invasors infiltrats que estan fora de lloc. Una mena de rebuig molt subtil”.

DON QUERQUES, Pseudònim d’un tal CRISTÒFOL, escriptor i mestre jubilat (Xat Mallorquí, 17-11-2007)

I una assídua a dit Forum, veïnada de Barcelona, “escriptora” d’un llibre i col·laboradora des diari independentista “Balears”, Conxa Forteza Bruno, ratifica, el 12 d’Agost d’aquest 2009, ses paraules des seu companyó Don Cristofol: “Aixó de catalananistes i mallorquinistes ve de molt enrera…”  Post: http://www.xatmallorqui.com/wowbb/forum6/8774-3.html

 

@ Article d’en “Daniel Terrasa” titulat:

 Abú Yahya, es Mallorquí, i Jaume I, es Foraster

5 de Gener de 2009, des “Blog Paisse en Mallorquí” d’en Daniel Terrassa  

 Cada canvi d´any me veig obligat a embrutar es blanc immaculat des post escrivint sobre sa Festa de l´Estendard, sa commemoració de sa triomfal entrada de Jaume I d’Aragó a Palma (llavors Medina Mayurqa) i s’abús que d’ella fan es meus amics nacionalistes. Aquest any és una excepció.

S´ha de reconèixer que cada any milloren: En aquesta ocasió no va haver vives a ETA, sa qual cosa és d´ agraïr, però sí se van corejar ets habituals crits ofensius marca de la casa cap a Espanya i ets espanyols. Com a novetat importada de Catalunya, destaca sa crema de sa bandera espanyola per part de dos subjectes encaputxats, acció festejada per tota sa tribu per sa seva vistositat i originalitat. També s´ha de dir que ets organitzadors de s’esdeveniment, sabedors des seu reduït nombre a les illes, havien sol·licitat reforços a sa “nau nodriza”, sa Metròpolis, on resideixen “es nostros nous senyors: Catalunya”. Així que es dies previs a aquest aquelarre va desembarcar a Mallorca un nodrit contingent de quisóns catalanistes, sa majoria membres de ses Joventuts d’ ERC, duguent ses seves estelades i ajudant als seus companys de sa sucursal catalanista de Mallorca a fer més renou i omplir una miqueta més es carrer.

Paral·lelament, es partit “Ciutadans” havia organitzat un acte menys sorollós a la plaça Abú Yahya de Palma. ¿Que qui és aquest Abú Yahya?…

 Idó aquest personatge, amagat dins s’història oficial de ses illes, va ser ni més ni manco que es governador almohade, es number one de Mallorca fins que va ser vençut i assessinat pen Jaume I a sa batalla de Porto Pi a l´any 1229. Una vegada presa Medina Mayurqa, s’exèrcit de mercenaris del Conqueridor va passar a degolla a tota la infidel població de sa ciutat (ell mateix se jacta al “Llibre des Feyts”).

És curiós que es mateixos catalanistes, tan progressistes que diuen ser, aquests que retreuen a Espanya sa celebració, a propòsit del 12 d’Octubre, des genocidi dets indígenes americans i que avui s’indignen davant es bombardejos israelians en Gaza, és curiós repeteix, que aquests mateixos s’hagin oblidat que es seus herois també tenen ses mans tacades de sang i que sa seva pàtria, com totes, va ser construïda sobre muntanyes de cadàvers . Sa paradoxa és que n´Abu Yahya i tots es musulmans que van morir en aquella gloriosa conquesta eren es mallorquins autèntics, no així en Jaume I i es seus soldats, que eren FORASTERS. Ja ho va recordar al pregó de fa alguns anys s’escriptor mallorquí Pere Morey, vestit de moro per s’ocasió. Més contradiccions en es discurs d’aquests patriotes-progressistes presumptament laics i tan combatius contra l’Església Catòlica actual: Estan glorificant a un rei que com molts altres monarques medievals, deia lluitar en nom de Déu i la Cristiandat, per lo que “matar musulmans se convertia en un fet lícit, lògic i gloriós”, que contava amb es beneplàcit des bisbe o Papa de torn.

Per “Ciutadans” no hi ha res que celebrar simplement perquè es genocidis no han de celebrar-se. Jo no sóm tan radical com ells, pens que és més assenyat relativitzar aquests fets: És absurd jutjar amb es criteris ètics i morals d’avui lo que varen fer en Jaume I a Mallorca o en Pizarro a Perú, perquè ells pertanyen a altres èpoques. Però ja sabem que si un recerca a s’Història sempre troba es pretextos adequats per justificar es seus objectius. Si hi ha mallorquins que prefereixen ser catalans a espanyols me sembla bé. Però que no me digan que ells són es bons mallorquins i sa resta som es dolents. No hi ha problema, per mi que segueixin organitzant ses seves orgies “patriòtiques”, si és possible sense rompre ni cremar res. I que per favor, a sa resta que mos deixin en pau”.

@ Extr. d’un article de s’Escriptor i Editor Don Lluís Ripoll:  

 Des seu llibre: Primeres Lletres Mallorquines  

“Capitol Madina Mayurqa” (Primeres Lletres mallorquines). Ars Libris, Barcelona, 1971

Sa civilització àrab va deixar un important sediment en es poble mallorquí, des qual conserva una part molt important. Es caràcter mallorquí te traces àrabs; sa seva discutida negligència, sa seva glosada calma, es seus trets fisionómics són àrabs. Moltes de ses costums des mallorquins també ho són: a sa nostra llengo nombroses paraules provenen de l’àrab, ses més evidents són aquelles que comencen per “al”, per “ben” o per “bini”. Ses cançons des pagesos quan executen ses feines propies des cultiu -encara sia amb lletres modernes- són també asombrossament morunes. I així, res més parescut a un moro que un pagés, quan amb ses seves eines conra un camp o se posa a batre a ses eres, o entretén es seu temps, baix l’august sol de s’estiu, de cadències del tot africanes. S’indumentaria, que encara romàn a tot event lúdic o religiós, és també àrab”.

 

@ Extr. d’un article des periodista Antoni Cantarellas:

31 Desembre: Politització d’una fita històrica  

-Escrit a una publicació de “Premsa Forana”-

(…) Voldria homenatgear sa memòria d’aquella pobre gent, en representació de tots aquells mallorquins assessinats. Es nom musulmà des darrer Wali d’Al Mayûrca fou: Sidi Abu Yahya Muhammad ibn Ali ibn Abi Imran at-Tinmalali Valí Al Mayûrqa

I en caràcters arabics: و يحي محمد بن علي

 (…) Ses meves referències, a més des “Llibre d’es Feyts” i tota s’informació de que he estat testimoni amb gairebé 20 anys des titol d’Investigador de s’Arxiu del Regne de Mallorques”, provenen, sobretot, des llibre a on es darrer sarraí compta es relat de sa “Conquesta”: “Kitab Tarikh Mayurqa” (“Llibre d’Història de Mallorca”), trobat a una tenda del Magreb no fà encara 10 anys. En aquest relat, un des darrers sarrains mallorquíns que resistiren al petit califat de sa Serra de Tramuntana -s’autor de sa crónica des vençuts- i que va poder escapar, mos diu, i són aquestes paraules d’un pensament sociològica, filosòfica e històricament, paradigma que fa palesa sa diferència entre un Islam civilitzat i piadós en front d’un cristianisme fonamentalista i avassallador (avui en dia ses coses pareix que s’han invertides, peró aixó no minva sa veritat històrica):

 No existeixex entre l’Islam i el Cristianisme cap antagonisme, i malànima és tot aquell que és renuent a acceptar-lo” (Sg. XIV). Més endevant, després de relatar com en Jaume assassina un fill d’Abu Yahya devant d’ell, i se queda amb una de ses seves filles, s’autor relata tot es suplici des Walí i afirma que es principal instigador de sa crueltat contra es sarrains és el Bisbe de Barcelona (…). Ses principals instigacions contra los diferents Regnes o Dignitats de Balears foren financiades per Barcelona: Sa conquesta al 1229, s’usuparció d’en Pere el Ceremoniós contra el Regnat de Jaume III, i, entre d’altres (hem de recordar s’advertència des “Privilegis de Gaeta”), es recent intent de Conqüesta de part de sa Generalitat de s’autoproclamada -i efirmera- República Catalana al context de sa Guerra Civil (…)

 

 EVOCACIÓ D’ABU YAHYA, DARRER WALI MUSULMÀ DE MALLORCA”

Pe’n Llorenç Vidal

¡Què en serà de ma Mayurqa
quan arribin es  cristians,
si ses naus d'Aragó vénen
carregades de soldats,
catalans i aragonesos
i cavallers occitans,
reforçats per mercenaris
des regnes continentals!

¡Què en serà de ma Mayurqa,
que ara és un país de pau
sota s'arc del cel benigne
de la fe des musulmans.

Aquí vivim en concòrdia
es mallorquins vells d'antany
i es mallorquins venguts d'Africa
com un poble de germans,

units en sa tolerància
i creences de l'Islam!

¡Què en serà de ma Mayurqa
ara que ja han arribat
i que assetgen Bab-el-Kòfol:
la volen enderrocar
per entrar dins sa medina
aquests nssara forans!.

Així pensava Abu Yahya,
nostàlgic al seu palau
mirant des de s'Almudaina
el més bell de tots els mars.

PER FAVOR, TENIU EN COMPTA QUE SA CONVOCACIÓ A S’ALMUDAINA REPRESENTA NO TOTA S’ANTERIOR HISTÒRIA A 1.229, SA DES SARRAINS, ES LATÍNS, GREGS, FENÍCIS I SA NOSTRA CULTURA VERTADERAMENT NADIVA, ELS “SAPIENS” QUE ARRIBARREN I DESETLLORAREN SA CULTURA DES TALAIOTS I DESPRÉS DE SES NAVETES, SINÓ TAMBÉ SA POSTERIOR, SA DES NOSTRO REGNE CRISTIÀ PRIVATIU I INDEPENDENT, USSURPAT P’EN PERE EL CEREMONIÓS AMB FINANCIACIÓ CATALANA.

RECORDAU EN LO QUE MOS ESTÀN CONVERTINT SA LEGITIMA FESTA DE L’ESTANDARD, I SI NO HO RECORDAU, AQUÍ PODEU CONSULTAR UN TESTIMONI DEL 2006, QUE CADA ANY VA A PITJOR (AMB SA CONCENTRACIÓ PARAL·LELA, MIRAM D’EVITAR TOTA CONFRONTACIÓ: SA QUE ES RADICALS VENGUTS DES CONTINENT VULGAN COMENÇAR):

http://www.youtube.com/watch?v=6odKbfW6pU0

CIUDADANOS DEL ANTIGUO REINO DE MALLORCA Y TODOS AQUELLOS IBÉRICOS AMANTES A LA VERDADERA HISTORIA DEL REINO DE ARAGÓN Y DEL VECINO REINO DE VALENCIA: ESTAÍS INVITADOS A LA CONCENTRACIÓN CÍVICA EN LOS JARDINES DE LA ALMUDAINA (JUNTO A NUESTRA CATEDRAL), EN PALMA, EL PRÓXIMO 3O DE DICIEMBRE A LAS 19:30 PARA EL HOMENAGE A NUESTRA RE-ENTRADA EN EL MUNDO CRISTIANO Y OCCIDENTAL, PERO TAMBIÉN A LAS VÍCTIMAS QUE EL EXPEDITIVO PRINCIPIO DE DICHA HISTÓRICA ENTRADA CONLLEVÓ: LA POCO CATÓLICA MATANZA DE MUCHOS DE LOS ENTONCES NATURALES DE NUESTRA TIERRA EN 1229. PARA LA DIGNIFICACIÓN DE LA CULTURA PRIVATIVA BALEAR, PARA LA CONCORDIA Y LA RECUPERACIÓN DE ESTA TRADICIÓN MEDIEVAL QUE ALGUNOS SE EMPEÑAN EN DESNATURALIZAR. OS ESPERAMOS. GRACIAS

PRIMERES REACCIONS (A MÉS DE SES QUE FIGUREN A “COMENTARIS”):

– “Poreu comptar amb es testimoni de sa meva sintonía, aprofitant s’artícle que reproduiu, tot i que heu de comprender que declini ser instigador o porta-estandart de s’assumpte. Una aferrada”: Román Piña Homs

(Nota de sa CEB, quedi clar: MAI se va pretendre presentar al Dr Piña com “instigador” ni “porta-Estandard de s’iniciativa”, i se li ha demanat inmediatament escuses per qualsevol mena de equívoc)

“Si tirau cap endevant vos desig un gran èxit. Ben cordialment”. Llorenç Vidal Vidal 

-2ª Comunicació: “(…) Crec que ès necessari que es mallorquins comencem a estudiar i a veure sa nostra història completa, sense manipulacions i en totes ses seves dimensions, des de s’original cultura talaiòtica fins an es nostros dies, com a fonament de sa nostra autoctonia i de sa nostra autonomia insular. I, per això, mir amb simpatia tots es que, des de distintes posicions, defensen una Mallorca fondament mallorquina i, a la vegada, intercultural i tolerant, respectuosa amb sos drets humans i amb una projecció internacional oberta cap an es futur”.“ Llorenç Vidal Vidal 2

Me parece muy bien esta inciativa. Un abrazo”:
Román Piña Valls

http://miszelani.wordpress.com/convocatoria-c-e-b-pel-30-desembre-780-anys-motius-pes-meu-suport/

Antoni Cantarellas, Periodista

 @ Don Román Piña Homs és Catedràtic Emèrit en Història del Dret del Regne d’Aragó, Premi Ramon Llull, Creu d’Alfonç X el Savi, membre de sa Reial Acadèmia de s’Història d’Espanya, així com de s’Acadèmia de les Bones Lletres de Barcelona, President de sa d’Estudis Genealògics, Heràldics i Històrics de Mallorca, i Magister de sa Maioricencis Schola Lullistica.

@ Don Llorenç Vidal vidal és, entre d’altres mèrits, també Premi Ramon Llull, Medalla de n’Alfonç X el Savi, de les Belles Arts, consagrat Poeta, conegudissim Pacifista i Menció d’Honor de s’Unesco.

@ Don Román Piña Valls és Filòleg en filologia classica, escriptor, editor, professor i periodista, Premi “Cuitat de Palma – Camilo Jose Cela” entre d’altres premis.

 

 Mos veim el 30 !!