ETS ALEMANYS VAREN DESTRIAR ENTRE ES BALEAR I ES CATALÀ. Univeristat de Frankfurt

 

Studien zu Sprache, Literatur und Kultur

Resultats del Viatge Cultural 1996

uni-frankfurt.de

 

 Dieser “Reader” besteht aus den Teilnehmerbeiträgen einer Mallorcaexkursion deutschsprachiger Katalanisten; er war ursprünglich als eine “graue”, interne Publikation in photokopierter, Copy-Shop-gebundener Form konzipiert. Nachdem nun bereits die “2. Auflage” vergriffen ist, die Nachfrage aber weiterhin nicht abreißt, habe ich beschlossen, nicht mehr ständig nachkopieren zu lassen und Büchersendungen zu verschicken, sondern stattdessen den gesamten Reader nach HTML zu konvertieren und auf dem Netz zugänglich zu machen. Angesichts der Natur dieser Publikation habe ich auf Feinheiten der Internet-Präsentation verzichtet und biete lediglich den Text und die ursprünglichen Abbildungen. Bei zwei Beiträgen (Radatz und Remberger) gehen dadurch die phonetischen Sonderzeichen verloren, wodurch diese Beiträge nur bedingt lesbar sind.

 

Ich lerne Katalanisch, aber …

Mitteilungen der Deutsch-Katalanischen Gesellschaft 32 (Juli 1996)

  

 

S’estudi dets experts alemanys relvetlen coses molt interessants, sobre tot des des punt de vista lingüístico-filològics:

Carsten Sinner ha investigat, fins a quin punt sa política de nomalització lingüística ja ha aconseguit es seu propòsit de reinstaurar el català continental com a llengo normal a tots ets àmbits lingüístics de la societat mallorquina; peró pensa que es seus resultats són (per es seu coneixement des caràcter balear des recel front es catalanisme), si no alarmants, com a mínim preocupants (preocupants pes catalanistes).

Hans-Ingo Radatz intenta caracteritzar el català de Mallorca fent ressaltar ets aspectes més destacables en què aquesta varietat se diferència més que bastant des català estàndard principatí.

Heike Lehnert presenta el fenomen de s’article «salat» en sa seva dimensió històrica, el situa dins la Romània en general i l’enalteix com a simbol de Balearisme, i no de catalanitat.

Katja Uhlisch s’ha ocupat dets arabismes del balear concentrant-se en aquells que són típicament privatius des ses illes.

Eva Maria Remberger, finalment compara sa llengo mallorquina/Balear amb s’altre gran dialecte illenc (ambdós molt diferenciats des català continental): S”alguerès”.

Etc, Etc…”

Queda diàfanement clar que a s’escrupulós estudi de sa facultat de Filología de Franckfurt, s’en fan ressó de sa dissidència balear contra es “català estàndard”, des de en Mn Alcover, passant p’en Pep Gonella, i arribant a posar s’exemple activista d’en Jaume Martorell, que aleshores (fa 13 anys, era un puntal des balearisme (s’estududi data de 1996, s’època de més menfotisme contra s’Statu Quo Catalanista controlat per S’OCB, i sense que ets filólegs alemanys tenguesin més referéncia de dissidència, que es Centro Cultural Mallorquí, quan avui en día sa CEB compta amb més de seixanta d’entidats), i és de dir que ja per llavonces, ets experts alemanys assimilaven es caràcter catalanofòbic balear amb es fenómen sociolingüístic “blaverista” valencià. Fan resó, com a mostra de dissidència dees català “fabrià-Barceloní”, de sa pàgina des que per aquell llavonces era es meu “renouer”:

 (Aus: “Centro Cultural Mallorqui”: Fuya informativa Nº 139, Juriol 1993)

“QUEXA SENSE MOTIU – S’altra diassa n’hi havia un que en es diari se quexava de que li havian dit catalanista, perque escrivia en catalá. Cualsevól manifestació de lo catalá a Balears, com que és una anormalitat, només eu pot espressar un catalanista, que no és només aquell que se manifesta com un partidari de s’integració de Balears a sa curólla «dels pastissos catalans», sino també aquell que contribuex a sa difussió de lo catalá escriguent en catalá, que rotula es seu negoci en catalá (maldement domés siga per beneficiarsé de sa subvenció oficial autonómica), que posa anuncis en catalá (vertaderament n’hi ha molts pocs). O siga, tots aquells que d’una manera o s’altra, propagan sa llengo catalana a Balears son catalanistes. Recordem aquella frase de s’ideal catalanista: «Por la comunidad del idioma se llegará a la futura unidad política». I és que és axí: mos volen dur a escoltar es sermó (mos volen fer catalans) per vía cultural. «Cuantos hablen catalan son catalanes». «Cuando el dominio geográfico de un idioma nacional está netamente delimitado, coincide, en efecto, con el territorio de esta nacionalidad». Heu sentit res: idò vius i ungles. Idò axi, hem d’anar ben alerta a no repetir ni una parauleta ni paraulota catalana. ¿Que en tenim d’iguals?, si, però es bon sentit mos ha de dur a fer triadella i emprar ses nostres espressions”. Jaune Martorell.

(Bliographie zum Malloruinish)

  

 

Jaume Martorell amb sa bandera del Regne de Mallorques davant es Parlament Britànic. S’observació i constatació, per part dets alemanys, de que ni Balears ni València desitjaven es nom de “Català” per definir estatutàriament ses llengues naturals d’ambues comunitats, els va fer cabitlar, i s’estudi científic, no va sortir així com desitjava que sortís pes Consell Insular, per llavonces -i encara ara-, orbitant dins es xantagte polític de ses faccions pancatalanistes com s’OCB i altres.