Coordinadora d'Entitats Balearistes
No és només altre weblog de WordPress.com

MAI OBLIDEU LLUCHMAJOR. Poemes a Jaume el III

Próleg: Ses estodiades omisions s’historiografia catalana:

 

Aixó que se reprodueix més abaix ja ho diu tot: “La casa de Mallorques és una branca menor de L’Aragó i el Regne Aragonés prové a la vegada del Casal de Barcelona” (!!!!). I mentres que tothom sap que es territori passa a mans de l’Assassí i Ussurpador de ses terres del Rei de Mallorques -que no és, ni prop fer-s’hi, el darrer Rei de dit Regne, que a rel de s’ussupació mantén es seu estatus de Regne, només que ara baix es domini del Regne d’Aragó, es catalans diven que es territori perdut passa, per contracte, a Felip VI de França, confonguent territori amb “Drets Dinastics”, cosa que molt diferent i que en tot cas, esdevendrà, pressumptament, molts d’anys després, en virtut d’un molt polèmic document que en teoría signa Elisabeth de Mallorques. Tots els Reis tenen un nom. Qui precedeix a Jaume III és son oncle Sanxo “el Pacífic” , el Rei Jaume és conegut com “El Temerari” -adjectiu des qual ets historiadors catalans s’obliden-, i a l’Ussurpador, aixó si -conegut amb aquest adjectiu a Mallorca- li diven “El Ceremoniós”-.

No mencionen a sa seva filla Esclaramonda, fet annecdòtic peró repressentatiú, ja que reflexa sa leialtat i es ferm compromís cap a sa Dinastia Mallorquina, intensament lligada a la casa de Foix i a nostra primera Reina, d’on surten ses tres barres identificatives de les Mallorques, per diferenciar-se del sempre enemic Regne d’Aragó, des qual, la Casa de Mallorca no és per res en lo mon cap branca menor.

Convendría que repassassin es Testament de Jaume I El Conqueridor. Son fill, l’infant Jaume, educat pes Mestre mallorquí Ramon Llull, serà en Jaume II de Mallorques, no d’Aragó (el d’Aragó és en Pere, que sempre tendrà en es seu punt de mira ses terres des seu germà petit, pradí de Jaume nostro III).

S’obliden de dir que sa campanya aragonesa de s’episodi de sa ussurpació és financiada per ses corts catalanes, al igual que vàren financiar sa campanya per sa Conquesta d’Al Mayûrqa a Jaume el Conqueridor, i s’obliden de dir que per aquests favors als seus amos, tota la vida pretendràn es domini polític sobre el Regne. S’obliden també de sa circumstància de que el Rei en Jaume és mort per decapitació, davant dets ulls des seu fill, al qual empresonen com a bestiola a un castell català, i no diven que ses restes d’en Jaume III tarden més de mitg mil·leni en tornar a terra Balear.

S’obliden de que es carrer més famós de Ciutat nom “Jaume III”, placa que existeix a gairebé tots es pobles de Mallorca, i de que no existeix cap que se digui “Pere El Ceremoniós”.

S’obliden, finalment, de que a lo que a s’Identitat i Dignitat ve a ser sa figura d’en Jaume III, se pot comparar a alló que sempre diven sobre s’Identitat i es deport: “El Barça és més que un club”. I està clar que pes Balears, en Jaume és més que en Jaume.

 

Mirau ses dolenties que amollen:

 Jaume III de Mallorca (segons es catalans):

 

Casa de Mallorca (Branca menor de la Casa d’Aragó, del Llinatge del Casal de Barcelona) Territori perdut: Venut al Rei de França (1349) — Beneficiari — Felip VI de França
 

 El maig de 1343 Pere el Cerimoniós conquistà Mallorca, el 1345 el Rosselló i la Cerdanya.

El 1349 Jaume III va vendre Montpeller al rei de França Felip VI, i posteriorment desembarcà a Mallorca per intentar recuperar el regne, però fou derrotat i mort a la batalla de Llucmajor el 25 d’octubre 1349, on també va ser ferit i fet presoner el seu fill Jaume.

 

 

SA VERSIÓ DETS HISTORIADORS HIPÀNICS INTRODUEIX MATIÇOS QUE ES CATALANS OMITEIXEN DELIBERADAMENT:

 Jaime III de Mallorca, conocido como el Temerario (Catania, Sicilia, 1315Llucmajor, Mallorca, 1349). Rey de Mallorca, Conde de Rosellón y de la Cerdaña y Señor de Montpellier (13241349).

@ Sucedido por: Pedro de Aragón

@ Sucedido por: Jaime IV de Mallorca

En 1341 Pedro el Ceremonioso de Aragón abre proceso a Jaime III para arrebatarle el reino de Mallorca. El proceso, manejado por el rey Pedro, concluye en 1343 condenando a Jaime III a la confiscación de todos sus bienes. En mayo de ese año, Pedro el Ceremonioso conquista Mallorca, en 1345 el Rosellón y la Cerdaña.

En 1349 Jaime III vende el señorío de Montpellier y demás posesiones de Occitania al rey de Francia Felipe IV, y posteriormente desembarca en Mallorca para intentar recuperar el reino, pero es derrotado y decapitado en la batalla de Llucmajor (25 de octubre de 1349),

Después de su muerte, los restos del rey Jaime III fueron sepultados en la Catedral de Valencia por orden expresa de Pedro IV el Ceremonioso (llamado por los isleños “El Usurpador”), que quería evitar que sus partidarios mallorquines pudieran rendirle homenaje **(1). En 1905 los restos del rey fueron devueltos a la isla de Mallorca por la intervención personal de Alfonso XIII, quien dispuso que los restos del monarca fueran escoltados con todos los honores, y transportados hasta la isla a bordo de la fragata Yáñez Pinzón.

El sepulcro donde reposan los restos del rey, decapitado **(2)., es obra del artista catalán Frederic Marés, que también realizó el del abuelo de Jaime III, Jaime II, situado en la misma capilla.

 

 **(1) “JAUME III El Temerari Reposa ara a sa Capella Reial de la Trinitat, devora En Jaume II, on, segrestats p’es Capítol Catedralici, s’impossibilita sa visita i sa veneració de ses seves cenres per part d’es seus admirador i devots” (Llorenç Vidal, Premi Ramon Llull).

ES A DIR, NO NOMÉS FOU EN PERE S’USSURPADOR, ES QUE VA INTENTAR PRIVAR SA VENERACIÓ DEL GRAN JAUME III, SINÓ QUE 6 SEGLES DESPRÉS, QUAN SES SEVES RESTES RETORNEN A MALLORCA, L’ESGLESIA, SEMPRE ORBITANT EN TORN AN ES CATALANISME, TORNA A PRIVAR ALS BALEARS MODERNS DE SA DEVOTA VENERACIÓ AL MÉS GRAN REI DE LES MALLORQUES.

 **(2) “Los restos del Rey, decapitado”: Mostra evident, com diu sa tradició oral, de que el Rei en Jaume el Terç fou vilment torturat assassinat (a sa versió catalana, només “derrotat” per un Rei Conqueridor, no “Ussurpador”), decapitat davant es seu fill, l’Infant en Jaume, qui després d’estar empressonat com una bèstia a un castell català, va aconseguir escapar convertint-se en Jaume IV de Mallorques, qui va fer tot lo possible per recuperar el Regne -va assediar Barcelona-, com després ho va intentar amb una ferma determinació mai reconeguda per s’historiografia catalana, sa seva germana, n’Elissabet de Mallorques. Es document pes qual pressumptament n’Elissabet ven es Drets Dinàstics de la Casa de Mallorques és sumament polémic. Tant el Rei Jaume IV com la Reina Elissabet vàren tenir una descendència que a través dels Segles, arriba a s’actualitat.

  

A JAUME III, REI DE MALLORCA”

Llorenç Riber

(Amb motiu d’ésser traslladades de de València a la Catedral de Mallorca ses règies despulles,

6 Segles després des seu Assassinat a Luchmajor, Regne de Mallorca)

(Sonet en Llengo Balear, variant Mallorquina)

Oh, redimit Monarca! Entrau fiadament

que ses perjures portes ja vos obr sa Ciutat.

Són morts tots es Centelles, i vos duven rescatat

SA RAÇA renascuda en noble sometent.

Per dins la Seu augusta, hi és passat un vent

que l’ha estremida tota i ha obert la Trinitat.

Vos serà dolç tombar-hi aquí es cos fatigat,

desfeta sa lloriga, deixat s’acer lluent.

Vos voltarà de calma aquell suprem recés,

perfumaran es somni etern ets encencês,

i el bressaran ses ones des cant sacerdotal,

i gentilment trencada pes vidres de color

sa llum de s’illa vostra, amb muda tremolor,

vos vestirà, pietosa, de púrpura reial.

 COMENTARI D’EN LLORENÇ VIDAL (DENIP), A SA COMPOSICIÓ D’EN LLORENÇ RIBER: Es reis de Mallorca o de Mallorques, una escisió legítima pes testament d’en Jaume el Conqueridor, d’es casal d’Aragó, han estat sempre i segueixen essent objecte de veneració p’es mallorquins i p’es baleàrics lliures de gelosies interinsulars. Aquesta veneració s’ha plasmat en numeroses obres poètiques. Una mostra n’ès aquest sonet d’En Llorenç Riber, conegut com a “Lorenzo Riber” a sa seva producció literària en castellà. Originalment va ser compost en mallorquí literari o català-valencià-balear ** amb motiu d’es traslat d’es cos d’En Jaume III des de la Seu de València (on estava exiliat post-mortem per disposició d’En Pere IV s’usurpador) a la Seu de Mallorca. Reposa a sa Capella Reial de la Trinitat, devora En Jaume II, on, segrestats p’es Capítol Catedralici, s’impossibilita sa visita i sa veneració de ses seves cenres per part d’es seus admirador i devots.

COMENTARI DES DENIP AN ES COMENTARI DEN LLORENÇ VIDAL SOBRE SA COMPOSICIÓ DEDICADA AL GRAN JAUME III, OBRA D’EN LLORENÇ RIBER: ** S’expressió “Català-Valenciá-Balear” amb que s’autor de s’explicació posterior an es poema, Don Lorenç Vidal (Premi Ramon Llull, Mencó d’Honor de l’UNESCO, Medalla Alfonç X el Savi, etc) se refereix, per estimar-se aquesta denominació, a lo que avui en dia se coneix com “Català Standard” fà referència an es nom de s’estructura lingüística mare de ses esmentades llengos (Balear, Valenciá i Català própiament dit), per sa qual denominació eminents lingüístes han propost es nom sintètic de “BACAVÉS” (“Balear-Català-Valencià), a la manera en que es més prestigiós filóleg des seu moment, es mallorquí Mossèn Antoni María Alcover, va idear es seu Diccionari “Català-Balear-Valencià”, renunciant a ses pressions per titular-lo, només, com a “Diccionari Català”. Alcover també va dimitir des seu càrreg com a Director des I Congrés de sa llengo Catalana en entemer-se de sa politització de s’event, finalitzant sa seva relació amb es vertader artifex des mateix, s’Ingenyer català Pompeu Fabra, qui fou President d’una “Societat Eugenèsica per la Presevació de la raça Catalana”.

Es texte d’en Llorenç Vidal no ha estat modificat ortogràficament: Està escrit en bon Balear. Tot i aixó hem d’afegir que en Vidal va poder estar persuadit pes catalanistes illencs a fi de no emprar mai pus es terme “BACAVÉS”, rao per sa cual pensam que anomena an es mallorquí “Literari” (que s’ha de contextualitzar a s’època de s’anomenada renaixença) amb aquesta fórmula tan llarga. Des de fa dècades, en Llorenç Vidal, s’intelectual mallorquí viu més internacional, castigat per s’indeferència de ses institucions i oblidat per s’inteligencia catalanista, resideix fora de Balears. Abans d’existir cap (“Obra Cultural Balear”), el 31 de Desembre de l’any 1960, per iniciativa d’en Llorenç Vidal, ell i tots ets intelectuals balearistes d’aleshores, vàren rendre homeatje floral als Reis de Mallorca a sa capella reial de la Trinitat, Seu de Mallorca. Per llavonces, en plé règim franquista, se permitía sa veneració als nostros Reis. Ara, amb aquesta democràcia segrestada per quatre catalanistes, no hi està permés venerar an es balears als seus Monarques del Regne Privatiu, mentres que sí està permés per autoritats autonómiques, rendre homenatge an es que alguns consideren artífex des “Països Catalans”: En Jaume I el Conqueridor. An aquest si.

 

Maria Antònia Salvà

ES RETORN”

Maria Antònia Salvà


Quina horror sa d’aquell dia,
noble Rei Jaume el Tercer,
¡quan ta sang envermellia
es terreny lluchmajorer!
Perdre-ho tot, Ceptre, Corona,
llum del dia,… greu dissort!
Nostra terra avui s’adona
que ella fou ton jaç de mort.

Sos brancams ploraven fulles
aquel jorn amb plor amic,
i acollia tes despulles,
piadós, son temple antic.

Des jorn negre sa memòria
en tot temps, ¡oh Lluchmajor!,
endolà sa teva història
amb una ombra de tristor.

PERÒ AVUI, REJOVENIDA,
¡TERRA NOSTRA TAN LLEAIAL!,
QUI PERDIA EN TU SA VIDA
¡HAS ALÇAT AL PEDESTAL!

El veurà ta plana estesa
coronat de sol ixent,
o drapat de reialesa
per sa grana del ponent.

JACME TERÇ, VALENT I NOBLE,
SEMPRE AUGUST EN TA DISSORT
,
REGNA ENCAR DAMUNT TON POBLE
PER L’AMOR QUE VEÇ SA MORT

 

 

 

Llorenç Vidal :

EVOCACIÓ D’EN JAUME III, REI DE MALLORQUES”

-25 d’Octubre de 1349-

Llorenç Vidal

(Zéjel assonantat)

Silenci, un fondo silenci,

en es Camp de sa Batalla!

El Rei de Mallorca ès mort

i es capvespre s’endavalla.

Jaume III ès ara un màrtir,

un mite i una esperança.

Silenci, un fondo silenci,

en es Camp de sa Batalla!

 

 

Balears: Recordau Lluchmajor.

Un Mite i una Esperança.

L’amor que venç la mort:

…amb fúria retorna i fe,

l’esperit d’u Temerari:

Vostro Rei Jaume el Tercer”

Anuncis

Sense comentaris to “MAI OBLIDEU LLUCHMAJOR. Poemes a Jaume el III”

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: